Vint-i-quatre anys de problemes

Ha passat ja quasi un quart de segle. Aquell 21 de febrer del 2000 va fer-se realitat un somni llargament esperat per la nostra ciutat i que anava lligada al soterrament de la via, una demanda històrica dels castellonencs que ja va intentar-se als anys 80, amb un projecte que pretenia fer l'estació al mateix lloc que l'antiga, al costat del parc Ribalta, però que Renfe va rebutjar, perquè implicava interrompre durant un llarg temps el trànsit entre València i Barcelona, la inauguració de la nova estació subterrània de l'avinguda del pintor Oliet.

El 23 de març de 1994 el Ministeri d'Obres Públiques, la Generalitat Valenciana, la Diputació Provincial de Castelló, l'Ajuntament de la ciutat i RENFE van signar un conveni per a la construcció de la variant de Castelló que pretenia soterrar part del traçat al seu pas per la ciutat construint un túnel sota els barris occidentals. El Conveni incloïa la construcció d'una nova estació.

Una obra que en conjunt va costar 23.500 milions de les antigues pessetes, diners que l'alcalde Gimeno va aconseguir que foren pagats en un 50% pel Ministeri, un 25% per la Generalitat, i la resta, l'altre 25% ,per part de la Diputació i préstecs a l'ajuntament concedits per les caixes d'estalvi. Aquella obra incloïa la construcció de la nova estació. Per fer-la realitat es va celebrar un concurs d'idees que va guanyar el projecte titulat "Destino Luz" presentat per Navarro-Nossenta-Nogal Arquitectes, començant les obres el 1998 i inaugurant-se tot just hui fa vint-i-quatre anys.

Una estació de prestigi, amb una original projecció basada en parets de vidre que permeten el pas de la llum natural al fossat de la via i de les andanes, un recinte que en aquests anys s'ha fet més que familiar i que consta de tres nivells (0, -1 i -2). El primer nivell conté les taquilles, botigues i cafeteria, el segon és el distribuïdor d'andanes, i el tercer serveix d'ubicació a les tres andanes a què accedeixen 6 vies.

Inaugurada per l'aleshores ministre de Foment el senyor Arias Salgado, que no va dubtar a considerar-la l'orgull de Castelló i que només un mes després va sofrir el primer dels molts contratemps que ha viscut en aquests anys. El 20 de març va ploure tant, i en tanta força a Castelló que 75 metres del túnel van inundar-se amb més d'un metre d'aigua i convertint l'espai en "estació aquàtica".

Des del 2005, Adif, una empresa pública dependent del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana va fer-se càrrec de la gestió entre moltes altres de l'estació de trens de Castelló. Els seus dirigents no van tardar a afirmar que l'estació del carrer Pintor Oliet, era i és alguna cosa més que un lloc des del qual pujar a un tren o desembarcar-lo. Que a més de prestar els seus serveis als viatgers i usuaris, l'estació de Castelló constitueix una referència a la ciutat, donant-li un aire de "modernor".

Però els problemes van continuar... El febrer del 2007, set anys després d'inaugurades les obres, des del ministeri de Foment va veure's més que necessària una "adequació i millora" destinant la no gens menyspreable quantitat de 7,3 milions d'euros per atacar les filtracions d'aigua amb una impermeabilització integral de la coberta i remodelació de diferents sistemes de senyalització, climatització i ventilació.

I en març del 2022, quinze anys després d'aquella "millora" els problemes de goteres continuaven i van obligar el ministeri a redactar i licitar dos projectes que havien de permetre solucionar-los. La col·locació d'aparells de juntes en les estructures, al qual van destinar-se més de 57.000 euros i la substitució dels lluernaris per un import de més de 60.000 euros, que no sé si van o no realitzar-se.

Els retards, les cancel·lacions, les obres, els trens plens, la manca de comunicació o la incomoditat van anar unint-se a les deficiències tècniques i arquitectòniques de la mateixa estació, i ara quasi un terç de segle després del soterrament i inauguració i disset anys des que Adif va fer-se'n càrrec de la seua gestió, són algunes de les principals queixes, alguns dels greus problemes que posen sobre la taula els sofrits viatgers, dia sí dia també.

FACUA Comunitat Valenciana, l'associació per a la defensa dels consumidors, destaca que el Reglament del Sector Ferroviari estableix el dret dels usuaris del transport a rebre el servei de manera correcta i en condicions òptimes.

La realitat a Castelló diu que, malauradament, ni el servei és correcte, ni les condicions òptimes. Fins quan? Haurem d'esperar vint-i-quatre anys més? Vergonya, senyors, vergonya...