On està la lògica?

Es feia públic ahir mateix, la Junta de Govern de l'Ajuntament de Castelló va aprovar entre d'altres, habilitar pel diumenge de romeria a la Magdalena un total de trenta-un espais de venda no sedentària de productes típics, alimentaris, artesanals, begudes i gelats, en els dos llocs més emblemàtics per on transcorre el romiatge, el tancat de Sant Roc de Canet i l'esplanada i voltants de l'ermita de la Magdalena.

Trenta-un espais que només l'oratge d'aquell dia dirà si en són massa o pocs, doncs ja se sap que l'èxit de la romeria ve lligat al bon o mal temps. Però el que a mi em crida l'atenció en escoltar la notícia no és el nombre de llocs que poden ser assignats, si més no el que em resulta més que curiós és la seua distribució, amb reserva per disset autoritzacions a Sant Roc i catorze a la Magdalena, tot pensant en l'espai públic d'un indret i de l'altre.

No sé sobre quin plànol hauran actuat els tècnics municipals, però és fàcil comprendre que l'esplanada de l'ermitori i els voltants de la carretera del desert és molt més versàtil que el tancat de Canet, molt més menut; tanmateix, el nombre de llocs a instal·lar és major a Canet que a la Magdalena. Alguna explicació hi haurà, no ho dubte, però, que voleu que us diga, a mi em costa trobar-la.

I més encara si pensem que els romeus, en arribar a l'ermitori de la santa penitent ens escampem per molts llocs, des de la mateixa ermita, el turó, l'era o fins i tot les zones properes, el centre d'interpretació o la zona de jocs infantils, mentre que a Sant Roc, l'espai per fer un descans, per fer el tradicional "figa i doset", és cada any que passa molt més reduït degut fonamentalment al creixement de l'espai acotat per ubicar els representants oficials de la romeria i convidats i l'augment, d'altra banda, necessari, d'urinaris portàtils per donar un ràpid servei, "pixadors" que també ocupen part del tancat.

Si s'autoritzen en aquell espai, en aquella xicoteta part adossada a l'ermita, un nombre tan gran de llocs de venda, que ocupen tot el contorn, el resultat és que en l'espai restant, tot i el tràfec, els romeus "no cabem" i, a més a més d'haver d'estar drets en el moment del descans, ja que no hi ha manera ni lloc per asseure's, en determinats moments l'amuntegament de gent pot resultar fins i tot perillós.

On està la lògica d'aquella distribució, d'aquelles autoritzacions? En unes festes amb un pressupost superior al milió i mig d'euros, el que l'ajuntament puga recaptar per aquelles concessions és menudència, per tant, no crec siga l'afany recaptatori l'element que haja mogut aquesta aprovació.

Pense que "el problema" existeix perquè, aquells que açò aproven, no el tenen, no el veuen o no el volen veure, ja que en arribar a Sant Roc tenen el lloc assegurat, amb cadira preparada i beguda i taula ben sortida, que atenció, no em sembla malament, no vull que entengueu que és una crítica a aquella situació, simplement que som el poble pla, els romeus, també protagonistes del romiatge, els únics que, a més a més i per allò d'haver-hi disset llocs ocupats, veiem reduït l'espai per fer un descans, havent de sofrir les conseqüències.

Que en arribar a Sant Roc puguem fer un mosset, un traguet, un café o un gelat, i que l'ajuntament ens ho facilite adjudicant diferents espais és d'agrair, però, l'espai al tancat és el que és, no s'estira, i disset adjudicataris oferint, si fa o no fa el mateix, vistes les circumstàncies, crec en són massa, tant si fa bo, com si, Déu no vulga, fa roín, en què aleshores sobrarien tots. Pense que caldria replantejar-ho, encara s'és a temps. Voleu dir que en fan falta tants?

Com diem al nostre poble, "entre poc i massa, la mesura passa", mantenir una mesura justa de segur compensaria i deixaria satisfets tant a uns com a altres, pensant sobretot en els efectes que pot arribar a produir aquella massificació i les possibles conseqüències.

És veritat que la lògica és sempre relativa, que no és mai ni única ni universal, tal vegada, no tots ho vegen així, però realment en aquesta aprovació, en obrir la porta a aquesta possibilitat, no crec s'haja encertat. Espere que no hàgem de patir massa…