Encert o fracàs?

He llegit per algun lloc que en programació neuroLingüística (PNL), una manera de veure i comprendre el món a partir de la ment i enfocada al desenvolupament d'habilitats, s'afirma que no hi ha fracassos, que hi ha resultats.

D'altra banda, entre les moltes accepcions de la paraula encert, trobem, manera d'obrar que condueix a la consecució del que convé o es desitja, assoliment feliç d'alguna operació o de la finalitat que es desitjava, bona idea o elecció afortunada.

I l'èxit o el fracàs sempre són el resultat d'una iniciativa, tenen el seu risc. El fracàs ningú el vol, l'èxit es basa a obtenir allò que es persegueix; les decisions humanes estan plenes d'èxits i de fracassos i de vegades és fins i tot difícil assegurar si un fet ha estat un èxit o un fracàs, tot un encert o un gran desastre.

Això és el que he pensat quan he llegit la notícia que s'ha fet pública des del nostre ajuntament amb relació al repartiment dels llibrets, polseres, cintes i vals de rotllo, per a les festes fundacionals de la ciutat, "los castellonenses agotan los 40.000 ejemplares del programa de fiestas en apenas día y medio".

Fa tot just tres dies van anunciar-se els dies, horaris i ubicacions per al repartiment. 27, 28 i 29 de febrer, matí i vesprada a l'edifici municipal de la plaça Major i les diferents tinences d'alcaldia dels districtes Nord, Sud, Est, Oest i Grau.

Semblava que l'organització anava a ser perfecta, que tot estava sota control i que no hi hauria cap problema. El resultat ja és conegut, a migdia d'ahir dimecres va "acabar-se tot el material que s'havia preparat per a repartir", havent-se de suspendre la resta de dies previstos perquè els castellonencs ens poguérem acostar a recollir aquells elements.

I com l'èxit i el fracàs són dues cares d'una moneda i com diuen els versos del poeta Campoamor, tot depén de com es mire, podem parlar de dues versions que corren pels nostres carrers.

Des de la municipalitat, des de l'equip de govern, des de l'alcaldia i la regidoria de festes, el fet només pot considerar-se de gran èxit, justificant-lo en la resposta aclaparadora que reflecteix l'entusiasme de tota la ciutat per gaudir de la Magdalena, interés que ha superat totes les expectatives en comparació amb edicions anteriors.

Des de l'oposició, gens ha tardat el PSOE local en dir la seua, qualificant el govern de "caradures" per definir com a èxit el repartiment, quan, "fruit d'una organització caòtica i una manca total de previsió, han deixat milers de castellonencs amb dos pams de nassos i sense programa", exigint, fins i tot, que demanen perdó a la ciutadania davant el fiasco i llançant culpabilitat a l'alcaldessa i a la regidora de festes.

Constate, en l'àmbit de carrer i sobretot a les xarxes socials, que aquesta situació d'èxit per uns i gran fracàs per uns altres, també es viu entre el veïnat; des d'aquells que manifesten que en una bona organització i poc de temps de cua, han pogut fer-se amb el material, passant per aquells altres, també afortunats, però que han hagut de suportar llargues cues, fins a arribar a aquells tercers que, malauradament, tot i estar dins el límit temporal establert pel mateix govern per poder recollir el llibret, s'han quedat sense.

Té raó la regidora de festes, la senyora Selma, quan afirma que s'han superat totes les previsions, que aquest repartiment ha vingut a demostrar l'afecte i l'arrelament que els castellonencs tenim per les nostres festes fundacionals, però també ha vingut a demostrar que el material previst per repartir era del tot insuficient i que, amb voluntat i esforç, encara s'és a temps de trobar alguna solució, si cal fent una segona edició perquè cap veí o foraster es quede sense llibret. Pot i deu actuar-se amb rapidesa, només és qüestió de voluntat, o és que com les fotografies de les llargues cues ja s'han fet, l'impacte visual ja s'ha aconseguit, la resta ja no importa?

No seré jo qui afirme que la repartida ha estat un gran èxit, tampoc el contrari, que aquella ha estat un gran fracàs, simplement caldrà fixar-se amb la satisfacció generalitzada dels veïns i analitzar si els resultats assolits compleixen les expectatives generades al poble, la resta tot sobra...