Poca cosa és...

Res tinc en contra del Gremi de Forners de Castelló que crec han estat els encarregats d'elaborar-les. Més al contrari supose que aquest encàrrec els hi haurà anat d'allò més bé per la compensació econòmica que des de l'ajuntament hauran rebut pel seu treball.

I és que per celebrar Sant Valentí, des de la Regidoria de Comerç del nostre ajuntament, encapçalada pel regidor senyor Alberto Vidal, s'ha tingut la feliç idea de lliurar a tots els veïns i veïnes que demà 14 de febrer compren algun producte en els Establiments de la capital, -no sé si en tots o en alguns-, un regal sorpresa, que ja no és tal sorpresa, doncs s'ha fet públic que aquell consistirà en una piruleta i una galeta.

Si, heu sentit bé, una piruleta, que no sé si serà el típic dolç de xuclar, aquell caramel en palet, o venint del gremi de forners, puga ser alguna cosa més sofisticada, de pasta de full, brisa, massa de crestes, d'empanada o de pizza, farcida de formatge, melmelada, sobrassada o salami... i per descomptat amb el seu palet, acompanyada d'una galeta, que és de suposar, ara sí, que serà de pasta dolça, més o menys seca elaborada amb farina, ou, sucre i llet.

Xe quin regal, xe quina sorpresa! Xe quin suport més important per promoure el comerç local! De veres pensarà el senyor Vidal que els castellonencs augmentarem les nostres compres pel reclam de la piruleta i la galeta? De veres creurà el senyor regidor que aquesta iniciativa fomenta i incentiva el reconeixement envers els nostres sofrits comerciants? Tan poca cosa, sembla més bé una burla...

Ara resulta que comprar demà als comerços locals té premi. Quin? Una piruleta i una galeta. Ridícul no, el següent. Algú pensa que és aquesta una bona iniciativa per estimular i donar suport a el comerç local? Que voleu que us diga?, la sorpresa sembla poca cosa, tinc els meus dubtes. Poc crec ens coneix el senyor Vidal.

Més encara si aquesta "meravellosa idea" sorgeix per contrarestar la celebració que del tradicional "dia dels enamorats" fa la competència, és a dir el gran centre comercial de l'avinguda d'Enrique Gimeno, aquell microcosmos social i univers d'oci que és la Salera, sembla que també s'ha perdut en originalitat i expectativa, ja que s'ha anunciat des de fa uns dies que allí demà, a més d'un cercavila especial per tot l'interior del recinte, es realitzaran tallers de flors comestibles, convertint l'espai en un lloc on menjar pensaments, activar el sabor cítric o descobrir la flor elèctrica... Tot un món de novetats curioses, de creativitat.

Fluixa, molt fluixa em sembla la campanya municipal. És veritat que cal reivindicar la importància del comerç local tradicional i dels nostres mercats transmetent proximitat i qualitat, que el comerç del centre de la ciutat, que va ser un dels principals motors de l'economia local, està quasi mort, que necessita un veritable pla d'acció, impuls i modernització, i que des de la municipalitat cal fer valdre, però, amb piruletes i galetes?

Si, és veritat que alguns estareu pensant que els sortejos, allò tan concorregut en altres èpoques, estan molt vistos, que tal vegada no són prou per a incentivar en aquest febrer les compres, que cal anar una mica més directes al cor, aleshores tal vegada haguera estat millor una campanya en la qual es destacara l'amor que fiquen els propietaris dels diferents comerços del centre, cada dia, en aixecar la persiana dels seus negocis, sense necessitat de piruletes ni galetes...

Què tal si la campanya municipal s'haguera allunyat dels codis típics i tòpics de Sant Valentí traslladant, fins i tot en un to humorístic, les relacions de la societat moderna a les del comerç tradicional? "Relació oberta" significant la unió entre una botiga i la seua clienta que prefereix el comerç local, però de vegades pot caure en la temptació de fer matx amb un clic; "solteria", la persona que no es casa amb cap establiment i va provant de botiga a botiga o la "monogàmia", la relació que té el client amb el bar de tota la vida i no vol canviar. En Elx sembla que els funciona...

Imaginació senyor Vidal, i no com diuen al meu poble, tot i ser molt escatològic, vulga vosté fer esforços per ser merda i no arribar a pet.