Bous i estudis.

Tal com diuen els amics Miquel Gómez i Paco Rambla a la introducció del llibret "Itinerari fotogràfic pel centre de Castelló", editat pels Col·lectius per la llengua i la cultura el 2009 amb motiu de la 22 edició de la festa de la llengua a la nostra ciutat, "la vila de Castelló, nascuda al segle XIII, ha experimentat i patit diverses construccions i reconstruccions, amb episodis intermedis de destrucció i d'enderrocament de les seues estructures urbanes que l'han anat esfigurant i alhora han fet desaparéixer una bona part dels vestigis del seu passat".

Sabeu aquells que llegiu els meus escrits que no sóc gens aficionat als bous, ni de carrer ni de plaça, he dit en més d'una ocasió que "els bous m'agraden a la cassola", però, per altra banda, m'agrada escorcollar en tot allò que fa referència al meu poble, llengua, cultura, història i tradicions.

Per això, no podia passar el dia d'avui sense parlar dels bous, o millor dit de la primitiva i desapareguda primera plaça de bous que a la ciutat vam tenir, tot just quan ahir 23 de juny van complir-se 187 anys de la seua inauguració, amb "una gran corrida y una topada entre un toro de la ganaderia de D. Gaspar Juan de Soneja y otro de la de D. Bautista Mas, saliendo victorioso el primero".

Castelló des de temps antics ha estat un poble amb afició al bou, realitzant en múltiples ocasions festejos taurins de carrer. Legalment ja als inicis del segle XIX aquestes celebracions necessitaven per poder-se dur a termini l'autorització del Capità General de València, de manera que la Junta Municipal de Beneficència, òrgan auxiliar de l'ajuntament encarregat de l'administració dels fons destinats al manteniment dels necessitats, veient-hi una font d'ingressos, va pensar en la construcció "d'un circ taurí", agermanant així l'afició del veïnat als bous, amb la bella obra de caritat que li estava encomanada i realitzava.

D'aquesta manera la Junta el 1831 va adquirir per la quantitat de 160 lliures, els terrenys necessaris per a l'emplaçament d'una plaça de bous, 7.125 metres quadrats propietat d'en Nicolau Vilarroig, situats enfront de l'anomenat Pany de les Creus, en el lloc que ocupa avui l'Institut Ribalta, l'antiga plaça de la Victòria.

Les obres van començar immediatament i van acabar el 30 de juny de l'any següent, amb la col·laboració de diversos veïns que anaven aportant algunes quantitats econòmiques, reintegrables. L'import de les obres va ascendir a 20.506 reals i el dels préstecs i almoines recollides, a 17.395. Tenia la plaça quaranta-sis metres de diàmetre i constava inicialment de la graderia, construint-se les llotges amb posterioritat. La seua cabuda era de 4.000 espectadors, encara que a poc a poc va anar eixamplant-se.

La plaça va ser inaugurada el 23 de juny de 1832 realitzant-se múltiples festejos al llarg dels seus 55 anys d'existència; com la ciutat no parava de créixer i entre el veïnat augmentava l'afició taurina, D. Hipólito Fabra, Joaquín Calduch, D. Juan Fabregat, Joaquín Fabregat, D. Luciano Ferrer i D. José Ripollés, van unir els seus esforços, sobretot els econòmics i el 1885 van comprar un solar de poc més de 10.000 metres quadrats en l'actual avinguda d'en Pérez Galdós i construir una nova plaça amb capacitat per a 13.000 espectadors, que va ser inaugurada a les festes de juliol, el dia 2, de 1887, celebrant-se l'endemà la primera correguda amb bous de la ramaderia del Duc de Veragua, per als mestres "Lagartijo" i "Frascuelo.

Abandonada la primitiva plaça, que hui retornem a la memòria, es va fer realitat sobre aquell solar el 1917 el nou institut Ribalta, centre docent necessari per a fer front a l'augment del nombre d'alumnes i tipus d'estudis, abandonant-se l'antic convent de les monges clarisses en el carrer Major.

Estrés, diversió, angunia, dolor, estudi, festa, joves, bous, alumnes, veïns... paraules que totes tenen cabuda encara hui, 187 anys després a un espai transformat del nostre poble, el primer institut o la primera plaça de bous, tant se val.