Es té constància que a la zona de
la Plana, aquesta entitat musulmana, Fadrell, abastava un territori entre
l'actual Castelló i Almassora, essent un assentament estratègic, ja que es
localitzava prop de la mar, i al mateix temps aprofitava la plana del terreny
per poder tenir una millor vista del voltant.
Els habitants de la zona,
inicialment eren vassalls de l'emir governant, després tributaris al Regne
d'Aragó, amb posterioritat l'enclavament va passar a mans de l'Orde de
Calatrava i posteriorment a la de Santiago de Uclés, que va readaptar l'espai i
construir una ermita amb el nom del patró de l'Orde.
Durant els segles XIII, XIV i XV,
l'antiga alqueria va romandre fortificada, amb murs i torre, les restes es
troben al costat del pou. El temple del segle XIV i dedicat a Sant Jaume, va
modificar-se als segles XVII i XVIII, i en l'actualitat, tot i ser catalogat
com a Bé de Rellevància Local, només conserva d'aquells temps passats,
l'anomenat saló gòtic, en realitat la primitiva ermita amb traces de les
anomenades esglésies de reconquesta amb arcs torals apuntats, i el retaule de
l'ermita antiga, consistent en una taula amb pintures de 1545, atribuïdes a
l'artista aragonés Pere Pertús, i considerada una peça única tant per la seua
antiguitat com per la seua factura.
Saló gòtic i retaule medieval que
aquesta setmana han pres novament protagonisme, ja que aquell indret i aquella
decoració han servit com a marc per a signar el nou acord de govern municipal,
al que calia ficar-li nom.
El fet de signar-se en la vella
alqueria, rovell del nou Castelló del segle XIII, propicia el nom,"l'Acord
de Fadrell", substitut i continuador "de l'Acord del Grau",
signat l'anterior legislatura municipal, un programa de govern consensuat entre
PSOE, Compromís i Confluència, per superar totes les espectatives i encarar els
reptes de futur de la nostra ciutat.
247 mesures que han de ser el
full de ruta del nou executiu local, ajustant-se als 17 Objectius de
Desenvolupament Sostenible de l'ONU i estructurades i agrupades en cinc grans
àrees: la Ciutat de les Persones, la Ciutat Sostenible, la Ciutat de la
Prosperitat, la Ciutat Educadora i la Ciutat dels Drets, tot un pacte
d'intencions que esperem puguen fer-se realitat.
Malgrat que allò del nom no deixa
de ser una qüestió purament simbòlica, he de confessar que no em desagrada,
però si per mi hagués estat, jo aquest pacte, mantenint el nom, l'haguera
signat no a l'ermitori de Fadrell sinó al Castell de Fadrell, al Castell de la
Magdalena, que, tal vegada sense ser un marc tan lluït, no oblidem és, per
història i tradició, el lloc més emblemàtic del terme, origen de l'actual
Castelló.
Siga com siga faig vots perquè
l'Acord de Fadrell consolide el projecte de transformació de la ciutat i
prompte puguem començar a veure i gaudir dels seus fruits en totes i cadascuna
de les seues cinc grans àrees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada