Epi.

 Amb tota probabilitat en llegir el títol d'aquest post us haurà vingut a la memòria un dels dos personatges d'espuma i pelfa protagonista, juntament amb Blas, del programa infantil dirigit als nens de preescolar, Barri Sèsam,que combinava educació i entreteniment, que va començar a emetre's a la televisió del nostre país, allà per la dècada dels 70 del segle passat.

O tal vegada us haja recordat la figura del jugador de bàsquet espanyol, considerat el millor jugador d'Europa de la dècada dels 80, natural de Saragossa i què va desenvolupar per més de 20 anys, tota la seua carrera esportiva professional al FC Barcelona,  Juan Antonio San Epifanio Ruiz, conegut popularment com a Epi.

Però no, res té a veure aquest titular amb el ninot de drap ni amb el magnífic jugador. Tot i que per ser més exactes hauria d'haver escrit el títol amb majúscules, ja que EPI en aquest cas vol fer referència a un acrònim, abreviació d'Editorial Premsa Ibèrica, un grup empresarial audiovisual amb seu a Barcelona que publica diversos periòdics a Espanya, Portugal i Austràlia i que té com a director general al senyor Francisco Javier Moll de Miguel, que ja el 1978 era propietari de l'Editorial Premsa Canària i què va augmentar l'empresa adquirint el 1984 diferents capçaleres mitjançant la subhasta que va efectuar el govern espanyol i que, després de centralitzar el 2018 la gestió comercial a Madrid, fa pocs mesos va adquirir el grup Zeta, assumint els 30 milions d'euros de dèficit que presentava aquest grup de comunicació que, entre d'altres i des de l'any 1992, era el propietari del diari Mediterraneo, el més venut a la nostra província.

Aquesta situació va fer que Premsa Ibèrica, passara a ser propietària de dues de les tres capçaleres que veuen la llum diàriament a Castelló, "Mediterràneo" i "Levante de Castelló", i què dins el procés de reestructuració de l'empresa, recentment s'anunciara l'acomiadament d'una part dels treballadors de les plantilles de "La Opinión" de Múrcia, o del "Diari de Mallorca", i el tancament definitiu de "La Opinión" de Tenerife i de la delegació a Castelló del "Levante".

Malgrat que "Levante de Castellón" és molt més que una delegació, malgrat que aquesta capçalera ha estat per més de 28 anys des del moment de la seua inauguració el 23 de març de 1991 la veu de la capital i dels pobles de la província, sembla que hui, serà el darrer dia que eixirà al carrer, que els veïns podrem adquirir el nostre exemplar.

Diuen que és el destí dels temps.  És veritat que els diaris electrònics li estan guanyant la batalla al paper per allò de ser instantanis i no t'obliguen a sortir de casa per gaudir-los, però jo em resistisc a creure que la desparició del mitjà castellonenc, la mort "en paper"  del diari siga fruit i conseqüència de l'internet. 

Em fa pena per la llibertat d'expressió; tenir a l'abast "Levante de Castelló" era tenir una altra opció, tan legítima com la que més. Baixeu, compreu el diari i guardeu-lo per si de cas, potser acabe tenint un valor arqueològic interessant. Tot la meua calor als seus desafortunats treballadors amb l'esperança que un futur no massa llunyà els hi depare nous reptes, noves tasques, nous desafiaments..