Aprofitar la data significativa de l'entrada de les tropes nacionals a la ciutat per fer inauguracions o inici de faraòniques construccions va ser costum molt estés a la ciutat al llarg dels primers anys de govern del règim, així ja el mateix 14 de juny de 1939 va celebrar-se la col·locació de la primera pedra de l'església Major, o el mateix dia però de 1944, la primera pedra de la nova caserna d'infanteria.
Si, tal dia com hui des de l'any 1939 i després al llarg de quasi 40, a la vesprada era enlairada al cim del campanar de la vila la bandera nacional i les sirenes sonaven en record de l'alliberament... per a major glòria dels vencedors i escarni dels vençuts.
Per definició un mercat és
un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden
intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està
governat per la teoria de l'oferta i la demanda.
A Castelló el germen del
primer mercat, del primer lloc públic on es feien les transaccions comercials,
cal situar-lo al voltant de l'any 1600, data en la qual diversos carnissers
sacrificaven als seus animals i venien la seva carn a la plaça de la Neu, una
de les dues que envoltaven la primitiva l'església de Santa Maria. La
construcció de la Capella de la Comunió de l'Església Major, en 1663, va
obligar a traslladar aquelles parades fins a la plaça Vella, actual plaça
Major, que des d'aquell moment es va convertir en l'autèntic fòrum de la
ciutat.
Però no va ser fins a finals
del segle XIX quan a Castelló comencen a escoltar-se veus que defensaven la
necessitat de comptar amb un recinte per al mercat. La primera solució va
passar per construir un cobert a la plaça nova, actual Major, una mesura que
des del primer moment es va perfilar com a provisional.
No va ser fins als
primers anys de la postguerra quan l'Ajuntament va decidir construir en un
lateral de la plaça el que seria el primer mercat de la ciutat. Les obres que
van costar poc més d'un milió de pessetes van realitzar-se l'any 1949 i, a la
fi d'aquell any van inaugurar-se. Quasi 70 anys han passat i el mercat central
segueix sent el punt neuràlgic comercial diari del poble.
Però en els anys de la
postguerra la ciutat va experimentar un creixement demogràfic considerable. Al
voltant de 40.000 eren els habitants de la ciutat a l'acabar la guerra, i
15.000 més l'any 1958, 20 anys després de l'anomenada "lliberació".
Aquest augment demogràfic va requerir del conjunt urbà uns serveis urbans i una
vida econòmica molt més àmplia.
I entre les necessitats
aquella d'un nou mercat per donar resposta a les necessitats dels veïns de la
zona nord de la ciutat i, així arribem a l'any 1959, i tot just hui, 14 de
juny, 21 anys després de l'entrada de les tropes nacionals a la ciutat, va ser
beneit i inaugurat el segon mercat municipal de la ciutat, l'anomenat
"mercat de Sant Antoni", ocupant un solar a la plaça del Maestrat,
seguint el projecte de l'arquitecte municipal el senyor Romaní, i que
inicialment constava de 20 casetes, 10 a cada costat, per a venda fixa i 46
llocs per a la venda ocasional de verdura i peix, amb un pressupost de 600.000
pessetes.
El mercat central de l'any 1949 i el de Sant Antoni de tot just 10 després continuen sent dos referents comercials del dia a dia de la ciutat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada