Fortuna

Diu un refrany popular que la sort no és de qui la busca, sinó de qui la troba. Així la major part dels esdeveniments humans són regits per la fortuna. Coneixedor de l'essència de la vida Ja ho deia el protagonista de la pel·lícula de Woddy Allen, Match Point, "val més tenir sort que talent". 

La gent té por a reconéixer quina part tan gran de la vida depén de la sort. Espanta adonar-se quantes coses escapen al nostre control.

I si dic tot açò, és perquè tot just fa 100 anys, el dimarts 10 de juny de 1919, a la segona página del número 9352 de l'Heraldo de Castelló trobem una notícia curiosa relacionada directament amb la sort i la fortuna. Una notícia de la vida d'un grapat d'homes a qui la sort, l'atzar, la fortuna o la ventura, digueu-ho com vulgueu, va tocar i canviar-los la vida.

La "pesca del bou" anomenada també d'arrossegament, fa 100 anys no era com ara. Aleshores era un tipus de pesca consistent a introduir al mar dues barques aparellades, per després estendre les xarxes, en forma de dues banyes, en aigües de poca profunditat, sent arrossegades per facilitar les captures. A partir de la utilització de les portes, la parella del bou fou substituïda per una sola embarcació i la tècnica ja va ser la mateixa d'ara.

Conta el diari que només uns dies abans hi hi havia hagut una gran tempesta a la zona nord de la província, que havia sorprés dues embarcacions "de bou" del port de Vinaròs que estaven afaenant entre Vinaròs i l'illa de Buda, i que van córrer un gran perill. Tot i això, passada la tempesta, van veure flotant en les aigües una caixa molt gran, aconseguint pujar-la a una de les dues embarcacions.

Continua el diari contant que amb una destral van aconseguir obrir-la quedant-se atònits en contemplar el contingut, una gran quantitat d'estoigs que contenien joies de tota classe, d'un valor estimat de 3 milions de pessetes. Com la caixa no presentava cap etiqueta ni cap senyal de la seua procedència, els pescadors van passar a ser els afortunats propietaris, anunciant-se que en dates pròximes farien un viatge a "una gran capital" per vendre aquest inesperat tresor.

Prompte van fer-se moltes suposicions per imaginar qui podia haver estat el propietari que havia perdut tan estimable tresor, però mai va arribar a saber-se'n res, tot i això continua dient el diari que les primeres investigacions apuntaven, tal vegada, a un vaixell dels molts que podien estar enfonsats a la mediterrània a causa dels torpedes llançats pels submarins alemanys contra els creuers i cuirassats francesos i italians dins la primera guerra mundial que encara no feia un any que havia acabat.

Res diu el diari sobre qui van ser els afortunats i menys de qui va adquirir les joies, com van repartir-se els diners i de quina manera va canviar-los la vida, però de segur que si investiguem una mica, a Vinaròs encara podrem trobar fills o néts d'aquells a qui un dia, la fortuna va tocar-los la porta i fer-los una mica o prou més feliços.

Hi ha qui té sort sense buscar-la...