La ciutat

La ciutat

dijous, 6 de juny del 2019

Més de mig segle


 Quan encara no tenim resolt el conflicte jurídic de si és de justícia, rebut i legalitat l'exhumació les restes del general Franco de l'interior de la basílica del Valle de los Caídos, tot just ahir, van complir-se 52 anys, d'una de les poques visites que el dictador va efectuar a la nostra ciutat al llarg del seu mandat.

Concretament el dilluns 5 de juny de 1967, i després de 20 anys sense xafar els nostres carrers -la darrera vegada havia estat el 13 de juny de 1958-, Franco va tornar a Castelló. I per què ho va fer? Naturalment per donar-se un bany de multitud i inaugurar diferents obres, cosa que, vista ara des de la distància, es manifesta com le dues coses que més li agradava fer.

La seua va ser una arribada espectacular, no va limitar-se a arribar en cotxe com ho va fer la seua esposa acompanyada de les esposes dels ministres de marina i indústria, a boqueta nit del diumenge dia 4; no, ell va arribar amb el seu iot particular "el azor", acompanyat dels seus ministres i ocupant la part més important del port, i fent del vaixell el lloc blindat de residència oficial, com a signe de poder i ostentació.

El dia següent, el dilluns 5, tot i que el temps no va acompanyar, plovia per moments, primer al Grau i després a Castelló, les autoritats civils, militars i religioses del moment van ser els encarregats d'esperonar el poble perquè demostrara la seua fidelitat sense límits al cap de l'estat.

El bisbe Pont i Gol revestit de pontifical, a l'interior de Santa Maria primer i l'alcalde Grangel a l'ajuntament després van ser els encarregats oficials de donar-li la benvinguda, per després dirigir-se a fer "les inauguracions". Què va inaugurar Franco en aquesta visita? Recordem-ho...

En primer lloc la residència sanitària de la Seguretat Social, en la bifurcació de la carretera nacional València-Barcelona a l'entrada de la ciutat, allò que hui és l'hospital General Universitari, una edificació de 9000 metres quadrats en aquell moment amb 200 llits i un personal conformat per 9 monges de la caritat, 10 infermeres internes, 4 metges residents, 1 sacerdot, 36 infermeres externes, 19 assistents de clínica, 9 caps d'equip, 4 matrones i personal subaltern, en total unes 200 persones! Com a curiositat cal recordar que l'edifici sanitari comptava fins i tot amb baptisteri i capella i un rigorós ordre de visites als malalts.

Des d'allí i novament amb "cotxe descobert" la comitiva va traslladar-se al Parc de l'Oest per inaugurar ara la gran escola de Maestría Industrial, 5000 metres quadrats distribuïts en planta Baixa i dues alçades per albergar més d'un millar d'alumnes en un sol torn, per formar especialistes en metall, electricitat, fusta i delineació. 11 aules amb capacitat per 50 alumnes cadascuna i un bon nombre de tallers i laboratoris per efectuar les practiques, complementats amb unes instal·lacions esportives a l'aire lliure.

I d'allí a l'avinguda dels germans Bou, a l'actual camí de la Mar, per inaugurar ara el col·legi menor "Primo de Rivera" de la Secció Femenina, centre destinat a formar en el servei i sacrifici les consignes rebudes del general, activitats educatives, culturals, socials i religioses; amb una capacitat de 120 places ocupades per xiques procedents de la ciutat i tota la província.

I la darrera de les inauguracions ara al Grau, al polígon del Serrallo, la refineria d'ESSO, considerada la més moderna d'Europa en aquell moment, amb una inversió superior als 2.000 milions de pessetes i una plantilla de 220 treballadors dels quals 210 eren espanyols i que suposava l'arribada, quasi diària, d'un gran petrolier al port a la vegada que una gran símptoma entre EEUU i Castelló.

I des d'allí al port, acomiadaments oficials i nova destinació, ara Tarragona, per continuar amb les inauguracions... Eren altres temps que "per la gràcia de Déu" mai haurien de tornar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada