Concretament el dilluns 5 de
juny de 1967, i després de 20 anys sense xafar els nostres carrers -la darrera
vegada havia estat el 13 de juny de 1958-, Franco va tornar a Castelló. I per
què ho va fer? Naturalment per donar-se un bany de multitud i inaugurar
diferents obres, cosa que, vista ara des de la distància, es manifesta com le
dues coses que més li agradava fer.
La seua va ser una arribada
espectacular, no va limitar-se a arribar en cotxe com ho va fer la seua esposa
acompanyada de les esposes dels ministres de marina i indústria, a boqueta nit
del diumenge dia 4; no, ell va arribar amb el seu iot particular "el
azor", acompanyat dels seus ministres i ocupant la part més important del
port, i fent del vaixell el lloc blindat de residència oficial, com a signe de
poder i ostentació.
El dia següent, el dilluns
5, tot i que el temps no va acompanyar, plovia per moments, primer al Grau i
després a Castelló, les autoritats civils, militars i religioses del moment van
ser els encarregats d'esperonar el poble perquè demostrara la seua fidelitat
sense límits al cap de l'estat.
El bisbe Pont i Gol revestit
de pontifical, a l'interior de Santa Maria primer i l'alcalde Grangel a
l'ajuntament després van ser els encarregats oficials de donar-li la
benvinguda, per després dirigir-se a fer "les inauguracions". Què va
inaugurar Franco en aquesta visita? Recordem-ho...
En primer lloc la residència
sanitària de la Seguretat Social, en la bifurcació de la carretera nacional
València-Barcelona a l'entrada de la ciutat, allò que hui és l'hospital General
Universitari, una edificació de 9000 metres quadrats en aquell moment amb 200
llits i un personal conformat per 9 monges de la caritat, 10 infermeres
internes, 4 metges residents, 1 sacerdot, 36 infermeres externes, 19 assistents
de clínica, 9 caps d'equip, 4 matrones i personal subaltern, en total unes 200
persones! Com a curiositat cal recordar que l'edifici sanitari comptava fins i
tot amb baptisteri i capella i un rigorós ordre de visites als malalts.
Des d'allí i novament amb
"cotxe descobert" la comitiva va traslladar-se al Parc de l'Oest per
inaugurar ara la gran escola de Maestría Industrial, 5000 metres quadrats
distribuïts en planta Baixa i dues alçades per albergar més d'un millar
d'alumnes en un sol torn, per formar especialistes en metall, electricitat,
fusta i delineació. 11 aules amb capacitat per 50 alumnes cadascuna i un bon
nombre de tallers i laboratoris per efectuar les practiques, complementats amb
unes instal·lacions esportives a l'aire lliure.
I d'allí a l'avinguda dels
germans Bou, a l'actual camí de la Mar, per inaugurar ara el col·legi menor
"Primo de Rivera" de la Secció Femenina, centre destinat a formar en
el servei i sacrifici les consignes rebudes del general, activitats educatives,
culturals, socials i religioses; amb una capacitat de 120 places ocupades per
xiques procedents de la ciutat i tota la província.
I la darrera de les
inauguracions ara al Grau, al polígon del Serrallo, la refineria d'ESSO,
considerada la més moderna d'Europa en aquell moment, amb una inversió superior
als 2.000 milions de pessetes i una plantilla de 220 treballadors dels quals
210 eren espanyols i que suposava l'arribada, quasi diària, d'un gran petrolier
al port a la vegada que una gran símptoma entre EEUU i Castelló.
I des d'allí al port,
acomiadaments oficials i nova destinació, ara Tarragona, per continuar amb les
inauguracions... Eren altres temps que "per la gràcia de Déu" mai
haurien de tornar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada