La festa del Corpus Christi,
una festa de llarga tradició a Castelló, documentada ja als inicis del segle
XV, forma part de tot un grup de festes que anomenem mòbils perquè es desplacen
pel calendari cas del Carnestoltes, Dimecres de Cendra, Diumenge de Rams,
Divendres Sant, Pasqua o l'Ascensió, per citar les més importants, celebrant-se
totes elles en funció de dia en què s'escau la Pasqua de Resurrecció, el qual
depén de la lluna, d'ací la seua mobilitat.
Per molts anys va ser
popular al nostre poble un refrany que deia: "Tres dijous hi ha en l'any
que rellueixen més que el sol, Dijous Sant, Corpus Christi i el dia de
l'Ascensió", tres dates movibles lligades a la Pasqua, respectivament, 3
dies abans, 60 i 40 dies després d'aquella.
Però tot canvia i, d'aquells
tres dies, avui a penes queda rastre. El 1977 va desaparèixer la festa de
l'Ascensió i el 1989, la festa del Corpus, amb la voluntat de casar al
calendari laboral tots els festius estatals, autonòmics i locals. A partir
d'aquells ajustaments la celebració litúrgica del Corpus es ve realitzant
sempre el diumenge, segons un comunicat de la Conferència Episcopal Espanyola
de 25 d'abril de 1990.
Aquesta situació fa que, de
tant en tant, passe un fenomen que pot semblar estrany: la coincidència entre
les dates de celebració de tres festes molt arrelades a Castelló: El Corpus,
Sant Joan i Sant Pere al barri Mariner del Grau.
Si unim a aquesta situació
el fet que enguany Sant Joan a banda de "caure" en dilluns, és festa
autonòmica, en substitució de la Immaculada que al desembre "caurà"
en diumenge, i que l'oratge acompanya, tenim les circumstàncies ideals per
afavorir 'un desplaçament massiu dels veïns envers alqueries, masets o
apartaments, deixant la ciutat pràcticament buida al llarg del cap de setmana.
Així que malgrat el trasllat
del Corpus de dijous a diumenge, malgrat que a Castelló per allò de tenir un
bisbat compartit amb Sogorb, la festa grossa, se celebra tradicionalment
dissabte, malgrat tot l'esforç per mantenir d'una banda les tradicions laiques ancestrals
i per l'altra, de donar un lluïment a l'aspecte religiós amb pontifical i
solemne processó, ahir no van aconseguir ni l'una ni l'altra fer de la festa
una diada excepcional.
L'acte laic més tradicional,
la "ballada dels nans" a la corporació municipal, malgrat ser la
primera per la renovada municipalitat, no va comptar amb massa presència de
regidors i regidores, una tercera part de corporació a molt estirar. Tampoc els
gegants que havien de ser testimoni muts d'aquesta festa van poder "ser
trets" en la seua totalitat per manca de portadors, i poc va faltar perquè
una de les danses més característiques de la diada, la dels
"cavallets", no recorreguera els nostres carrers per falta de genets.
Tampoc la part religiosa va
estar massa lluïda, va "ser salvada" pels xiquets i xiquetes de
comunió i els seus familiars més al legats. La part processional va resultar
molt pobra, faltant algunes de les tradicionals "banderes" de les
festes de carrer i barris, acompanyant a un clergat cada vegada més major i menys
nombrós, resultant una processó, tal vegada la més tediosa dels darrers anys
per a molts, amb molt poca presència de públic pels carrers.
Molt ha de canviar
l'estructura, organització, desenvolupament dels diferents actes que giren al
voltant de la festa, sent necessària una major implicació social i un major
apropament església-municipalitat-veïnat, o molt em tem que en pocs anys no
quedarà res del que la festa ha estat per molts anys a Castelló, aplegant a
perillar la seua existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada