Euroescepticisme: PAC.

 Una de les principals característiques que des de sempre ha definit l'agricultura al nostre terme, ha estat el fet de l'existència de molts agricultors però conreant parcel·les molt xicotetes.

Fruit d'aquest minifundisme, ha estat que hi ha hagut pocs dels anomenats grans propietaris, aquells que posseïen grans finques, fet que hi ha contribuït i molt al progressiu i continu abandonament de terres, unint-se a la seua baixa rendibilitat, l'encariment de manteniment dels cultius, produint-se en els darrers anys una forta davallada en els anomenats "agricultors actius".

Aquest problema que ve de lluny, va ser ja abordat per la UE allà en 1962 creant la PAC, l'anomenada "Política Agrícola Comuna", una associació entre l'agricultura i la societat, convertint-se en el pas dels anys en un dels elements vertebradors de la Unió Europea a la vegada que receptora d'una part molt important del pressupost comunitari, donant-se inicialment un suport als preus i, a partir de la reforma de 1992 uns pagaments directes en funció de les hectàrees conreades. L'any 2003, en una nova reforma, es dóna un pas més, suprimint-se la connexió entre les ajudes i la producció, rebent-se allò que s'anomena "pagament únic" que no està vinculat a la producció sinó al compliment de determinades normes i exigències.

Unes ajudes que incideixen de manera favorable i en alguns casos decisiva en el manteniment de les finques en producció. No estem parlant de grans quantitats, al voltant de 300 euros per hectàrea, el que venia a suposar un cobrament de 25 euros per fanecada.

Però aquests pagaments directes I des del 2015 han anat reduint-se, de manera que si el total de terreny conreat no arribava a 4 fanecades, aquell any ja no es tenia dret a l'ajuda, per no arribar aquesta als 100 euros. L'any següent, el 2016, el llindar va ficar-se en 8 fanecades, 200 euros i el 2017 en 12, de manera que si no s'aconseguia per al conjunt d'una sol·licitud els 300 euros, aleshores no es rebia res.

Això en la pràctica ha suposat que, pel propi model agrícola local, amb llauradors que encara mantenen terres i explotacions menudes, molts dels xicotets llauradors castellonencs hagen deixat de percebre el suport, les ajudes PAC. Estic segur que sense aquest incentiu serà ara més difícil encara continuar les tasques agrícoles.

I quin és l'objectiu de situar el llindar en els 300 euros? Crec que tant la UE com el Govern Espanyol, a través del Ministeri d'agricultura i de les Conselleries corresponents en els governs autònoms, ho tenen més que clar: retallar el nombre de beneficiaris de les ajudes al màxim, malgrat que Brussel·les i el Ministeri diuen que no es fa per estalviar diners, sinó per estalviar en la tramitació, gestió i control dels expedients. Quina barra!!!

No voldria ficar-me en política però vist el que està passant-me, jo també estic entre els que han deixat de rebre les ajudes en aquest any passat, el que veig clar és que el Govern "als xicotets agricultors" que lluitem per mantenir en producció unes terres en molts casos heretades dels nostres avis i pares, no ens vol.

I no em serveix allò que he escoltat en més d'una ocasió, que costa el mateix tramitar una ajuda per rebre 150 euros que una amb dret a rebre'n 1.500, però això, no són criteris, a la fi la realitat és que molt xicotets sumem una gran quantitat de diners no rebuda.

La solució és ben senzilla, fixar el llindar per tindre dret a subvenció en 100 euros, 4 fanecades, i no 300 euros, per a què els més de 116.000 beneficiaris del "pago únic" en tot el territori espanyol, 30.000 a la nostra Comunitat, que cobràvem entre 100 i 300 euros fins a aquest moment, poguérem seguir apareixent en el llistat de beneficiaris.