"Fer les mones"- "Fer la mona": Qüestió de matisos...

 A les cinc i quart de la vesprada del passat dimarts dia 20 va arribar la primavera, demà dissabte 31 serà la primera lluna plena després de l'equinocci, i per tant, demà passat serà el diumenge de Pasqua de Resurrecció; com a conseqüència directa hui, és Divendres Sant.

Antigament a Castelló, el Divendres Sant començava amb un viacrucis solemne i silenciós de bon matí, i a la tarda tenia lloc la funció litúrgica i altres actes de dol, amb els sermons de les set paraules, que de vegades era fet per algun predicador famós. Era el dia de la processó del Sant Soterrar, dia de dol absolut, de silenci sepulcral, ple de pràctiques i supersticions populars: no es podia fer cap tipus de treball, ni tan sols escombrar, les dones gràvides podien curar nafres, es podia endevinar el futur o portava sort fer caritat als pobres. Tampoc ningú menjava carn aquest dia, era el dia més solemne de tota solemnitat

Però tot evoluciona, i malgrat que allò del "via crucis" pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins a la seua crucifixió i sepultura es manté en algunes esglésies de la ciutat, negant-se a desaparèixer i la processó del "Sant Soterrar" sembla haver reviscolat en els darrers anys, tot i que amb veus crítiques per la necessitat de retornar a l'origen "del silenci", el fet de "no poder fer res" o "fer caritat" sembla ha passat a la història, de manera que allò que continua viu en aquests dies és el fet de fer les maletes per fugir de la ciutat, o la tradició de "fer les mones".

"Fer les mones" és una cosa i una altra molt diferent és "fer la mona". Mentre la primera locució porta el fet de pastar, la segona s'associa a fer el ridícul espantós.

I justament això, fer "la mona" defensant allò que és del tot indefensable, és el que es desprén de la segona intervenció de la senyora Carrasco, en la sessió plenària del nostre Ajuntament de la vesprada d'ahir debatent sobre la necessitat d'una finestreta única i sobre el que ella anomena "caos en la gestión de las fiestas por parte del bipartito".

Fa pocs dies va ser el portaveu adjunt del Partit Popular, el senyor Pérez qui va tracta d'embolicar la situació, fet que ja va ser motiu del meu comentari en aquest mateix blog el passat dissabte dia 24, repetint ahir la jugada la portaveu del grup municipal, i és que o no s'adonen o no volen adonar-se.

Pense que la senyora Carrasco i el senyor Pérez són molt intel·ligents i coneixent la realitat, els resulta fàcil tergiversar-la, pensant que políticament es pot ser molt rendible tot i faltar a la veritat, embolicant, enfrontant i tractant de dividir, aprofitant l'ocasió que indirectament els "ha regalat" la difícil i gens agradable situació a la qual ha hagut de fer front el Consell Rector del Patronat de Festes.

Vet per on, en realitat el que estan fent és, en lloc de "fer les mones" que és el que tocaria ara en aquests dies previs a la Pasqua, "fer la mona", sense fer gens de gràcia.

I és que, senyora Carrasco, tal com ja vaig comentar-ho en el seu moment, després d'escoltada i revisada la seua INTERVENCIÓ  li dic que allò que Vosté diu no és cert. Jo no sóc intervinent de la Federació de Colles. Jo no els represente, entre altres raons, perqué no puc. Forme part del Consell Rector a títol personal a proposta de l'alcaldessa i ratificat per l'assemblea. Una altra cosa és que siga membre d'una Colla. Els estatuts vigents ho deixen ben clar: 4 membres elegits per la presidència i ratificats per l'assemblea, i punt. Ho sóc jo com haguera pogut ser-ho un membre d'alguna confraria, grup de ball o de teatre, i de ser-ho, diria Vosté que aquell representa als grups de ball, confraries o actors? A què no, puix això.

No embolique i no mentisca, no "faça la mona" i creguem, "faça les mones", que és més tradicional, castelloner, divertit i profitós. Bona Pasqua tinga Vosté i tots nosaltres!!!