Fa
poques hores hem deixat enrere les festes fundacionals del 2018. Punt i final a
9 dies d’intensa festa. El darrer dels actes "el Vítol" encara resta
a les nostres retines. Un acte encotillat, limitat en l'espai físic,
encaixonat, però que aquest any ha volgut anar una mica més enllà i en afegir-li
música en directe i de qualitat va resultar adient al lloc.
Cal
recordar que el Vítol com a acte de tancament de les festes dissenyat pel
membre de la primera "Junta Central de Festejos", Antonio Pasqual
Felip, l'any de la renovació de 1945, sent un acomiadament, també ha de ser una
benvinguda a una nova edició, una porta oberta a una nova Magdalena i que al
llarg dels anys també ha anat evolucionant, assolint cada vegada més caire
fester i menys protocol·lari.
No
fa massa anys el Vítol acabava amb l'estampació de la signatura de la Regina en
l'acta municipal donant fe de l'acabament de les festes, anys després va
afegir-se-li espontàniament un final més emotiu i íntim, un segon Vítol a la
porta del campanar, i entre un acabament i un altre, va haver-hi un temps en
què tot "reacabava" amb un sopar, una paella nocturna, dels màxims
protagonistes a l'ermita de la Magdalena..
.
Ara,
el Vítol d'anit, va ser un acte on van unir-se els sentiments del poble i de
les reines, alegria i tristor a la vegada, tradició i record de tot un any i
sobretot d'una setmana màgica on música, color, foc i llum van traspassar la
ciutat.
Un
acte esperat i rebut amb animació a mesura que les comissions anaven arribant a
la plaça; si el Vítol de l’any anterior va suposar un record al·legòric en
quatre parts, en aquesta ocasió, la companyia vilarrealenca encarregada
novament del disseny de l’espectacle va presentar un repàs a huit puntals, huit símbols de la festa, un resum de
l'essència magdalenera al que tal vegada va faltar-li una mica de sentiment, de
tocar la fibra, però que el foc i la música en perfecta combinació van
aconseguir que la màgia inundara sense estridència la plaça.
L'ús
del mapping com a forma d'interactuar amb l'espai i encaixar les imatges sobre
la façana de l'església, tot i ser un element ja vist en darreres edicions, va
afegir novetats, il·lusions òptiques i sensació d'estar a l'interior, amb una
sincronització d'àudio que va fer oblidar per uns instants l'estaticitat de la
pedra. Llum, perspectiva i so, van anar de la mà en aquesta part de
l'espectacle, embellint temporalment el valor arquitectònic del majestuós
edifici, transformant a continuació tota la plaça en un espai no convencional
de festa.
Vítol
de compromís, Vítol de participació, vítol de fidelitat, Vítol d'alegria, de
sentir-se fill de Castelló, Vítol d'espera del proper tercer dissabte de
quaresma del 2019 en què tot tornarà a començar convertint en festa tots els
nous desitjos. Adéu Magdalena 2018, benvingudes les festes del 19.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada