Oportunisme...

 Estem a les portes de la primavera, han passat les festes de la Magdalena i de les Falles. La forta descàrrega d'energia popular més o menys controlada i posada a l'abast de la tradició, amb independència dels legítims gustos de cadascú, un any més s'ha tornat a repetir en gaiates i falles.

I mentre la Gaiata, monument lluminós símbol per antonomàsia de la festa de la ciutat de Castelló, té com a funció rememorar aquells gaiatos il·luminats que van utilitzar els avantpassats de la ciutat quan van descendir des del turó de la Magdalena fins a la Plana de Castelló, aquella nit del 8 de setembre de 1252, la Falla, amb les seues figures efímeres de fusta i cartó, en els seus ninots, té en la sàtira una de les característiques més conegudes i populars.

És veritat que la sàtira aguditza l'esforç col·lectiu i, tal vegada per això, tot i que a Castelló ciutat fa molts anys que no es cremen falles, la sàtira, amb propòsit moralitzador, lúdic o burlesc, ha aparegut en forma de grafiti en un dels espectaculars bàners publicitaris que, l'ajuntament hi ha instal·lat, en aquest cas a la plaça de Sant Roc del raval de Sant Fèlix, per publicitar el Festival Marítim, la trobada de dos grans vaixells, el Galeón i la Nao Victoria, que del 5 al 8 d'abril podran visitar-se de forma autoguiada.

Deixant a banda l'espectacularitat i grandiositat del cartell anunciador, i de la seua més que aconseguida i cridanera atenció, allò que voldria destacar és l'oportunisme del grafiti que, tot i embrutar de manera criticable i gens acceptable la imatge turística, aprofita l'espai per a fer arribar a l'alcaldessa d'una banda i a la vicealcaldessa d'una altra, de manera satírica, a tall de versets de falla, la crítica al Pla General de la ciutat que, des del passat 16 de gener i fins demà mateix, pot ser consultat per qualsevol veí o veïna, així com presentar les oportunes al·legacions.

De l'anònim grafiter no sabem si ha consultat el Pla, tampoc si ha presentat alguna al·legació al mateix, només sabem que "s'ha comprat un xalet a la marjal", i que és el seu desig que hi haja un canvi en el Pla, sense especificar "als versets" en quina direcció vol el canvi.

 

Sàtira política? Reivindicació de la natura? Humor faller? No sé com qualificar allò que aquest mateix matí m'ha despertat en veure-ho, a la vegada indignació i somriure, per les dosis d'ironia i d'humor que traspua, tot i que millor haguera estat, aprofitant que el cartell està envoltat d'un material botànic, clavar un cartellet amb la reivindicació i no embrutant la fotografia.

La matèria gris de l'anònim contribuent ha eixit a escena buscant l'actualitat de manera "mordaç i canyera" com diríem en expressió magdalenera. Difícil papereta se li presenta ara a l'ajuntament, que veurem que farà, si retira el cartell, si el canvia per un altre o simplement no es dóna per al·ludit.

Jo el que faig ara i ací és criticar al crític, perquè no són maneres ni formes coherents aquelles emprades per a fer palesa la seua protesta malgrat reconèixer el seu oportunisme...