"Magdalena" repetitiva...

 Hem deixat al darrera el primer cap de setmana fester, intens, variable en el temps però de molta, molta festa. Venen ara uns dies "més tranquils" i hui, el meu comentari, gira una mica la vista enrere per parlar d'un aspecte dels "Pregons" al qual sembla no se li està donant massa importància i jo, crec que la té i molta.

No em referisc al fet si els pregoners deuen obrir, tancar o desfilar al mig del Pregó, això és un tema que va ser debatut en el darrer Congrés i majoritàriament va arribar-se a un consens que agrade o no, és el que democràticament va aprovar-se, i que no és altre que deixar al Pregoner al lloc que fins ara desfilava.

Si més no, a aquell concepte al qual jo vull referir-me és una opinió escoltada a peu de carrer i compartida també pel bon amic periodista Vicent Cornelles i que no és altre que una reflexió sobre la participació dels grups de danses dins el Pregó del dissabte i dels grups de xiquets i xiquetes que coordinats per les diferents associacions de pares i mares de les escoles, participen a la cavalcada infantil.

I és que al Pregó del dissabte li sobra repetició de balls. No podria haver-hi una major coordinació entre els diferents grups i que no coincidiren a l'hora de ballar oferint una variació major en les peces? Sembla que el nostre folklore siga limitat, i no és així.

I en el cas del Pregó infantil, la participació de les escoles és repetitiva, tots els xiquets i xiquetes fan el mateix, tots ixen a passejar-se, totes les AMPE's sembla que ixen a fer-se propaganda. Tant costaria que cada escola representara, mitjançant els seus alumnes, alguna estampa costumista o popular, fins i tot graciosa o crítica?

Recorde que fa una trentena d'any el Pregó infantil era molt diferent, no sé si millor o pitjor, però diferent. Hi havia imaginació entre els grups participants, els xiquets anaven vestits amb relació a allò que volien representar o recordar. I no dic en cap moment que "anaven disfressats", ja que es tenia cura de representar amb fidelitat allò que es volia recordar.

Un any per exemple que va haver-hi un problema amb la "Banda municipal" i aquesta va plantar-se a l'hora de participar en els actes festers, va haver-hi una colla que va vestir a tots els seus xiquets "de músics" i amb diferents instruments anaven passejant al darrere d'una pancarta que deia: "El pixaví té banda i l'ajuntament no pot", o aquella altra ocasió en què per reivindicar que calia tenir més cura de la natura els xiquets i xiquetes anaven abillats amb un "vestit de melero", representant les tasques que es feien per extraure la mel, o quan va reivindicar-se la universitat...

Això per no parlar d'aquells altres que, per criticar l'excés de fum que feien les xemeneies de l'antiga ESSO van reproduir al damunt d'un "motocarro" aquelles xemeneies i amb uns artefactes prou senzills feien eixir fum pels fumerals, mentre els xiquets i xiquetes amb mascaretes i xicotetes motxilles anaven arruixant el personal.

Si amics que açò llegiu, al Pregó infantil li manca imaginació i aquesta li la pot aportar la participació dels col·lectius, sobretot de les escoles que, tenen tot un any per poder decidir quin va a ser el seu record, la seua crítica o la seua observació, de la mateixa manera que els grups de ball locals poden coordinar-se i decidir que és el que ballaran, que oferiran al poble per no ser repetitius.

Si no prestem atenció a aquests xicotets detalls, de segur que als Pregons del 2019, tornarem a sentir la mateixa canturel·la: "més del mateix". I és que eixir al Pregó no és només ballar i lluir-se en un cas i, llançar caramels, en un altre.