"Magdalena" sorprenent...

En aquests moments de la setmana festera és difícil trobar elements de sorpresa dins l'atapeït programa d'actes oficial, tanmateix la ciutat no para de bullir i la gent, veïns i forasters, cada dia omplim els carrers de gom a gom buscant alguna cosa diferent, alguna "novetat" que gravant-se a les nostres retines ens deixen regust per tot l'any.

Aquesta situació extraordinària, aquest viure al carrer, que s'escampa fora dels límits urbans "desperta" l'arribada a la ciutat d'un munt de gent que busca guanyar-se la vida aprofitant la festa. 

Alguns ho fan, d'una manera diguem tradicional, per allò de fer-ho així des de fa molts anys, són els venedors de globus de diferents formes, mides i coloraines així com d'artefactes nous amb llum o sense, que tracten de captar sobretot l'atenció i desig dels més menuts.

Al costat d'aquests i en els darrers anys han anat apareixent com de sota les pedres aquells altres, majoritàriament africans o xinesos dedicats a la venda de productes d'allò més variat, des de capells o flors fins a ulleres i xiulets, ampliant així el ventall de possibles compradors que comparteixen carrer amb pintors, caricaturistes o músics.

Però dels que jo voldria parlar avui i dedicar-los les meues reflexions són d'aquells altres que fa pocs anys, tal vegada només 4 o 5, ocupen espontàniament les voreres i cruïlles dels carrers més cèntrics i que no sé si qualificar-los d'artistes, mims, oportunistes o vividors, són "les estàtues humanes", que amb les seues cada vegada més sofisticades creacions busquen amb el factor sorpresa, l'atenció dels vianants i, de passada, algunes monedes per servir com a jornal, vist la quantitat d'hores que passen al carrer.

Són aturats, estudiants, bohemis... artistes del camuflatge i estatisme, que empren el seu propi cos com a suport per la seua expressió artística, que amb grans dosis de paciència i de vegades equilibri, romanen immòbils durant llarg períodes de temps i, trencant aquella immobilitat amb posats diferents a l'hora de sentir el dringar d'unes monedes.

Només cal passejar pels carrers d'Enmig, Colón o placa del Rei per trobar figures estàtiques més o menys reals que busquen la nostra sorpresa. A la vista de l'augment del fenomen i de l'atracció que exerceixen sobre els vianants, llance al Patronat de Festes o si més no a la mateixa Junta, la possibilitat d'organitzar un concurs d'estàtues amb premis monetaris per l'originalitat o la capacitat de sorprendre ja que, estareu d'acord amb mi, l''espectacularitat d'algunes creacions d'aquests artistes de carrer mereixen tot el nostre respecte.

Podria, tal vegada, ser un al·licient més de cara a la internacionalització festera, no dic que aprofitant que cada any en són més els que decideixen venir a mostrar les seues creacions als nostres carrers, s'organitzara un campionat del món d'estàtues vivents semblant al que se celebra a Arnhem a Holanda, però si com a variació que són del teatre de carrer, contractar-les com a un complement estàtic del Tombacarrers o de la desfilada d'animació FAMM. Què us sembla?

Les festes són també sorpresa i imaginació i, si podem aprofitar allò que l'actualitat posa al nostre abast més que millor. Només és una idea, sabuts hi ha al nostre poble per poder traure-li profit. Jo els li la regale...