Avui és Nadal cavallers!

D'antuvi hui era un dia en què, en general, com que el veïnat havia anat a la Missa del Gall, s'aixecava tard. Per aquest motiu s'acostumava a no esmorzar i tenir "ben estirades les dents" per a l'hora de dinar. Era el moment d'anar a desitjar un bon Nadal a parents, amics i coneguts, per després anar a dinar. Ara, amb allò dels “wassaphs”, el “facebook” i altres eines informàtiques, sembla que el costum s'ha perdut bastant, jo diria que quasi del tot.

Per descomptat que la nota més sobresortint de la jornada era l'abundós dinar, constituint l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents; per això es deia que "per Nadal, cada ovella al seu corral". El dinar de Nadal era el més seriós de l'any, i el plat més tradicional era el "putxero i les pilotes de carn".

Tal vegada per la necessitat de calfar l'estómac en les fredes jornades d'hivern, els valencians per molts anys vam ser fidels a l'olla com el plat fort del Dia de Nadal. Té origen en les famílies de llauradors que bullien les restes de la collita i altres aliments que arreplegaven del rebost: porc, corder i gallina són la base del brou, acompanyades de carlota, naps, xirivia, creïlles i cigrons.

Després d'acabar amb el primer plat de sopa calenta, els comensals esperaven sempre la tradicional pilota, mescla de carn de corder i porc, pa mullat en aigua, ous, pinyons i ratlladura de llimó.

Les pilotes de Nadal, constitueixen una tradició a Castelló i província durant aquestes festes i malgrat que poden semblar senzilles de preparar requereixen una sèrie de preparatius que, normalment, es duen a terme diversos dies abans.

El rostit tradicional de Nadal era d'au, normalment pollastre, farcit amb prunes i pinyons; d'aquí la cançó Ara ve Nadal, matarem el gall. I si no era una au, potser seria un conill, o el que hi hagués al corral.

El dinar era guarnit a cada casa amb tots els additaments que es podia permetre: entreteniments diversos, assortiments de fruites, i, si els semblava que no n'hi havia prou, hi afegien algun altre plat de circumstàncies. La naturalesa del menjar depenia de la situació econòmica de cada família, però en general s'acomplia l'aforisme de "posar l'olla gran dins la menuda".

La gent deixava la taula molt tard, i una gran majoria no se n'aixecava fins ben entrat el vespre. Molta gent no sortia de casa, ni tan sols a la nit, i passaven la vetllada divertint-se amb jocs de sobretaula i entreteniment casolans.

Avui dia preparar una bona olla està a l'abast de gairebé tothom, però antigament no era així. Aquests plats es reservaven per a les ocasions més especials, quan la família al complet es reunia al voltant de la taula.

A la província de Castelló per Nadal a més de l'Olla de Nadal, la Paella amb les pilotes forma part del costumari de menjars típics. La paella és la clàssica de pollastre i conill però afegint-li les pilotes de Nadal juntament amb l'arròs.