Els Betlems “de figuretes” a Castelló

El betlem o representació gràfica del naixement de Jesucrist constitueix una de les festes més simpàtiques i populars del temps de Nadal. Antigament, i fonamentalment per allò de l'espai físic del qual disposem a les nostres cases particulars, els betlems eren més freqüents que avui.

Des del dia de Santa Llúcia o fins i tot abans, des de la Immaculada, començava el muntatge del Betlem, en alguns casos veritables composicions artístiques que s'iniciaven amb el costum d'anar a buscar la molsa als llocs més humits del terme, el bruc, les atzavares i el suro que havia de servir per a la instal·lació del decorat.

Les figuretes s'aguardaven cada any i en cas d'haver-se'n trencat alguna, s'havia d'arreglar o substituir per una de nova, que generalment es comprava a les tendes especialitzades on es venien els objectes religiosos.

Per fer un riu o estany s'emprava un tros de mirall o de "paper de plata", d'embolicar la xocolata. De figures, a més de les evangèliques, eren imprescindibles els àngels anunciadors, els Reis i el sopar dels pastors.

En cap betlem, per modest que fora, podien faltar les cases de suro enfarinades, el molí, el paller, l'home carregat amb un feix de llenya, el pastor i el rabadà que fan bullir l'olla, la dona que dóna menjar a les gallines, la que renta al riu, l'ase carregat, i els xais, porcs, ànecs i galls amb cos de fang i potes de filferro, i els gossos, gats i conills de fang. Generalment el betlem es construeix damunt una taula a un racó de sala.

I malgrat que en un dels llibres del Papa emèrit, Benet XVI, publicat l'any 2012 en parlar sobre la infància de Jesús, afirma amb un rotund "al portal no hi havia animals", mai hem trobat ni trobarem cap Betlem al nostre poble, on no apareguen el bou i la mula donant escalfor al Nounat. Tal vegada siguen mites, com ho poden ser l'estrella o el nombre de mags, però han estat i són indispensables als nostres betlems, des dels més senzills fins als més treballats.

Alguns betlems notables, que sempre hi havia al meu raval, eren motiu de visita per als veïns. Al capvespre dels dies nadalencs, s'anava als llocs on s'havia fet, l'autor del qual era gairebé sempre l'amo de la casa. Algunes vegades, per visitar-los, s'entrava per una porta i se'n sortia per una altra, travessant corredors o estances, fins i tot dormitoris particulars, amb una confiança que es feia extensiva a tota la població.

A Castelló ha estat per molts anys i encara ho és per moltes famílies un costum ben arrelat la visita als betlems que algunes institucions públiques o privades mantenen per tradició, originalitat o espectacularitat, cas del de l'Hospital Provincial que, amb 80 anys d'existència, és el més visitat de la província; una recreació del naixement amb 800 figures, un centenar d'elles en moviment, o el de l'Asil, que amb narració inclosa disposa de més de 200 figures per representar el misteri de l'arribada del Messies a la terra.

I si parle hui dels Betlems, és per dos motius, el primer i més evident perquè estem a les portes del Nadal, el segon perquè l'Associació Betlemista de Castelló, novament i fidel a la seua tradició, hui mateix obre les portes de la seua seu per mostrar-nos els seus diorames i betlems, amb una escenografia molt cuidada i on l'obstinació per la perfecció i la recerca de la bellesa, fan cada any siga una visita obligatòria.