ES tracta d'una campanya
cedida per l'ajuntament de València i que té com a finalitat sensibilitzar
sobre els rols que la població adulta assignem a les joguines, diferenciant
entre joguets de xics i xiques, quan en realitat no hi ha joguets d'uns i
altres, sent "els grans" qui els assignem un ús restrictiu, limitant
el seu poder de joc.
Els protagonistes d'aquests
2.000 diaris són una nina, un baló, un soldat, un osset de peluix, un unicorn i
un nadó de joguet. Tots asseguren que volen que xiquetes i xiquets juguen amb
ells per a fer el joc més divertit i ampliar el seu horitzó i la seua funció
educadora com a joguets.
La nina diu: "quiero
salir de casa, escalar montañas, navegar en barco pirata y conquistar otros
mundos", mentre el soldat unes línies més avall fa la següent reflexió:
"No sols d'aventures viu un heroi. També sé cuinar i cuidar de les meues mascotes".
El bebè que plora invita els
xics a cuidar-lo i calmar el seu dolor i el niño de construcción reclama més
reconeixement per a les xiquetes arquitectes. Curiosa resulta la reflexión del
baló: "las chicas también tienen pies. Y ese es el único requisito para
chutarme"... En definitiva un diari que dóna pistes, als més grans, per a
començar a pensar d'una altra forma sobre les joguines.
A Castelló com a ciutat
educadora cal actuar per erradicar el masclisme i aquesta és una eina de
sensibilització per evitar les xicotetes violències de gènere quotidianes. Per
això trobe molt encertat el lema o un dels lemes de la campanya: "Si
juguem igual, serem iguals".
Finalment no puc deixar de
nominar, encara que siga de passada, els consells que l'osset de peluix ens fa
a la darrera pàgina del diari, per tal d'aconseguir aquesta igualtat de gènere:
Des de desterrar l'expressió això és de xics, això és de xiques, fins a
fomentar jocs en els quals puguen participar xiquets i xiquetes per igual,
passant per decantar els regals en funció de l'edat i les aficions dels menuts
i no del seu sexe.
I com diu la regidora
responsable, la bona amiga Vero Ruiz, "L'educació és l'autèntica eina al
nostre abast per a la transformació social i la superació dels límits
autoimposats". Una bona iniciativa, que cal aplaudir amb força...
Aquest diari ens ha de fer
reflexionar en un doble procés, deconstruir i erradicar les categories de
gènere per una banda i, encara que semble una contradicció, aprendre a donar
valor a tot el fet pertanyent al món de la dona, per eliminar la jerarquia de
gènere.
Tot plegat per contribuir al
desenvolupament d'una societat igualitària i cooperativa basada en el talent de
les persones i no en els estereotips de gènere, així com contribuir a la
conscienciació de persones i organitzacions en la importància de l'educació
igualitària de la infància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada