Un, dos, tres... quatre!

L'edificació en forma de torre amb un aparell lluminós a la part més alta que emet senyals de llum, per mitjà d'un conjunt de llums i lents en un interval de temps determinat i que per molts anys han servit com a ajuda a la navegació marítima i per avisar de perills en la costa o entrades de port, tots sabem que s'anomena far.

I tot i que en l'actualitat tots els fars estan codificats nacionalment i internacionalment amb un número identificatiu del seu nom, la seua situació i posició en latitud i longitud, i cadascú disposa d'una alçada del focus lluminós sobre el nivell del mar, d'una forma i color, d'un tipus de llum, intensitat i duració en el temps de les llampades, són aquestes torres de senyalització, degut fonamentalment a l'alta tecnologia, uns elements que crec han passat de ser imprescindibles a complementaris.

A Castelló, al nostre Grau, al port al llarg de la història, hi ha hagut en poc més de 250 anys, tres fars, i pel que he llegit hui en un diari digital local, sembla que prompte tindrem el que fa quatre.

Fins a l'any 1867 no hi va haver cap far a Castelló, ja que la navegació d'altura es guiava pels fars d'Orpesa i Columbretes. Leandre Alloza l'enginyer que va projectar la construcció del port també va dissenyar el primer dels fars, xicotet, només una construcció amb "una faroleta" que servia per a il·luminar l'ancoratge que albergava llavors el Grau, que no tenia moll, amb llum fixa blanca que elevava el focus lluminós a 6,80 m sobre el sòl i 8 sobre el nivell del mar, la qual cosa proporcionava un abast de 9 milles en temps ordinari. Dotat d'un llum d'oli per capil·laritat i d'un aparell de 6é ordre de la casa Henry Lepaute.

Aquest far després de 20 anys de funcionament, va veure's en la necessitat de protegir-lo i l'enginyer Modesto Español va dissenyar un mur de defensa, que juntament amb els nous dics que s'estaven construint en el port, va ser suficient, fent callar les veus que ja parlaven d'un trasllat.

Finalitzades les obres del dic en 1915, s'acorda emplaçar un nou far en el seu extrem, projecte encarregat a l'enginyer director del port José Serrano. Acabats els treballs de la torre i la col·locació dels aparells, s'encén per primera vegada en la nit del 22 de juliol de 1917, el mateix dia que deixa de prestar servei l'antic. L'abat d'aquest segon far va augmentar a 13 milles i l'altura sobre la mar 15,60 m. El seu cost va ser de 13.500 pessetes i per aixecar-lo va emprar-se material procedent de la pedrera de l'Abeller de Borriol.

La torre octogonal de 25 metres d'alçada i 3 de diàmetre descansa sobre un primer cos prismàtic en què s'obri la porta d'entrada rematada per una cornisa suportada per mènsules, amb el seu balconet, torrassa i llanternó. Els cantons estan adornats amb cordons verticals de carreus que destaquen de la superfície. En la part del mar obert està la caseta, també de carreus. El 1922 va electrificar-se aconseguint-se un major abast lluminós.

Conseqüència de les successives ampliacions del port i aprovat el projecte de Senyals Marítims de l'any 1967, s'assigna per a Castelló la mateixa característica i un abast geomètric més gran, impossible d'aconseguir amb el far existent, decidint-se la construcció al seu costat, en una escullera, a la bocana del port, d'un nou far, el tercer!, a la vegada que traslladar pedra a pedra l'antic i reubicar-lo, com a objecte decoratiu i peça històrica, al Moll de la Costa.

L'any 1971 s'alça una nova torre, ara de formigó armat i tipus normalitzat, pintada a franges blanques i negres de 3 m de diàmetre i 25,6 m d'altura, al que cada dia resulta més i més difícil apropar-se i gairebé impossible accedir, ja que la zona portuària té un accés molt restringit

Malgrat estar aquest far ubicat a la bocana del port amb la inauguració del Moll de la Ceràmica, el 1999, destinat a l'estiba de les matèries primeres que utilitza la indústria taulellera, va quedar enmig de la mateixa convertint-se en un impediment per la realització dels treballs del Moll.

Ara, s'anuncia una remodelació d'aquella zona del moll i la demolició del tercer far i l'alçat d'un nou far, el Quart!, que estarà ubicat a la vora de la mar, just a la corba que es realitza per encarar el Moll de la Ceràmica. La nova construcció suposarà així un pas més en la llarga història dels fars del port de Castelló... Fins quan? Per a quan un cinqué far? Tot arribarà, segur...