Calendari.

 Va ser per molts anys un dels elements que mai faltava penjat al clau de la cuina. En arribar aquestes dades la Caixa Rural Sant Isidre de Castelló el repartia, de manera personal, fent-lo arribar a casa de tots els socis, juntament amb el complementari "Taco" del Cor de Jesús.

Era aquell calendari de fulles mensuals, que amb una imatge costumista i amb l'encapçalament "Unos por otros y Dios por todos", lema de l'antic gremi de llauradors cofundat el 1896 pel recordat Antonio Vicent Dolz, el Pare Vicent, s'encarregava de recordar-nos que el temps, la vida, passa de pressa.

Recorde que l'arribada del calendari a casa i la posterior enganxada del taco "amb farinetes" a sota de la imatge i per damunt de les diferents fulles mensuals que s'anirien arrancant a mesura que passaven els dies, constituïa tot un esdeveniment. Amb el pas dels anys, primer el calendari va perdre el "taco", després va deixar de rebre's a casa i calia passar per les oficines a recollir-lo, per finalment amb allò de les transformacions i fusions bancàries, va desaparèixer.

Va haver-hi una època en què sobretot les entitats bancàries, caixes i bancs, editaven i lliuraven a clients i amics, de la mateixa manera que ho seguien fent algunes empreses privades, tallers, comercials, bars, restaurants, fabriques..., calendaris grans, de fulles, dels anomenats de paret, per a després, pujar-se'n a la moda dels calendaris de butxaca, xicotets, d'una mida general de 5 x 10 cm aproximadament,, usats també per a la promoció dels negocis o les empreses al qual pertanyia i destacant-se les dates importants del país que l'editava i que va despertar entre alguns la "calendofilia" o col·leccionisme d'aquests objectes.

Amb l'arribada de la tecnologia, primer van ser els rellotges digitals de polsera, que marcaven els dies, després els rellotges-calendari digitals de sobretaula, fins a arribar als calendaris en els telèfons mòbils, juntament amb la crisi econòmica que va afectar moltes empreses, va suposar que malgrat ser molts els beneficis que els calendaris podien arribar a donar a les empreses en ser unes grans ferramentes publicitàries, per la seua durabilitat i utilitat, bancs, empreses i comerços en molts casos, reduïren la seua publicació o simplement deixaren d'editar-los.

Per això, que ara, en els darrers anys, una entitat bancària, Ruralnostra, transformació de l'antiga caixa rural de Betxí, que des de fa un temps manté oficina a la nostra ciutat, seguisca editant i lliurant un calendari de paret, que a més a més d'estar imprés amb paper 100% reciclat, cada any, estiga dedicat a un tema curiós o d'actualitat, així per citar només alguns dels darrers, el 2017 va dedicar-se a les receptes de cuina tradicionals valencianes, abans va haver-n'hi un dedicat als jocs tradicionals i el d'aquest 2020, que tot just començarà demà passat, ens recorda la necessitat de reciclar, tenir cura de la natura respectant la fauna i la flora, controlar el consum d'energia o comprar amb el cap, és de molt agrair.

És veritat que altres caixes rurals, cas de l'Alcora o Vila-Real, també editen calendaris que donen a conéixer aspectes importants o curiosos de les seues localitats, però tenen la particularitat que malgrat en algun cas fer-ho de manera altruista, publicitària, en altres ho fan amb "beneficis solidaris", és a dir recaptant uns diners per la seua venda.

Malgrat que el calendari haja perdut el seu ús originari, religiós i agrícola, per recordar festivitats o indicar el temps de la sembra o la collita, no vull resistir-me a la seua desaparició i jo, d'una banda seguisc comprant el "taco" i d'altra tinc el de ruralnostra que, de forma visual, em mostren el fet concret del pas del temps i, a més em recorden que aquell, el temps, l'he de fer servir per a transformar-lo en alguna cosa específica, visible i útil.

Feu vosaltres el mateix i per molts anys que puguem seguint gaudint d'aquesta ferramenta, fins i tot per "programar" les vacances!