Coherència...

"La felicitat s'aconsegueix quan el que un pensa, el que un diu i el que un fa, estan en harmonia". Gandhi

Una persona és coherent quan fa allò que diu. La coherència és observable, objectiva, externa i 100% controlable. Per exemple, una persona es defineix com a sensible amb la protecció del medi ambient; però, en canvi, descobrim que no fa la recollida selectiva a la seua casa. Aquesta persona no és coherent.

Les persones més coherents són aquelles que es desviuen per portar endavant allò al que s'han compromés, malgrat que en algunes ocasions, mantenir una mateixa línia amb una posició prèvia, mantenir una integritat i impecabilitat, puga arribar a afectar-nos greument.

Ahir, a la sessió plenària del nostre Ajuntament, a la que no vaig poder assistir, però vaig seguir per "streaming", va tirar endavant una moció conjunta de Cs i PP que exigia convocar l'Assemblea de festes, no renovada per acord del Consell Rector del Patronat de Festes i fortament criticada des del món fester, en el termini màxim de 15 dies.

I va tirar endavant perquè Compromís, soci del govern municipal, es va alinear amb l'oposició per «coherència» i, per tant es va desmarcar de l'esmena que van redactar els seus companys demanant fora el Consell Rector qui prenguera la decisió de convocar, o no, l'Assemblea.

Si a l'anomenat Acord de Fadrell, que va possibilitar la formació del govern municipal en un dels molts dels seus punts, es parla de renovar els Estatuts i de complir les conclusions del IV Congrés Magdalener, en al·lusió all punt referit a dotar de més autonomia a la Junta de Festes, no hi havia marge al dubte, només calia ser coherent amb compliment dels acords, de les lleis i dels Estatuts vigents. Compromís no va cedir a la pressió i va continuar actuant amb coherència. Vegeu si us ve de gust la INTERVENCIÓ de la regidora.

Deixant a banda el rebombori que alguns mitjans de comunicació s'han encarregat de fer créixer parlant fins i tot d'un triomf de la dreta o una victòria de l'oposició, el fet és que si algú pot, deu i ha d'eixir guanyant, sens dubte han de ser les nostres festes.

És lògic que el PSOE i Podem manifestaren el seu disgust. Tampoc Compromís estava content, però respectar la llei i reunir l'Assemblea per prendre democràticament les decisions, ser coherents, ha de ser el rumb a seguir ara i sempre. I Compromís amb el vot dels seus representants, primer al Consell Rector i ahir al Ple municipal, va demostrar al poble de Castelló en general i als festers en particular, quina és la seua política, ficar per damunt de qualsevol interés, les persones.

I ara què?, ens preguntem. Per pura lògica hauria de convocar-se l'Assemblea Festera, tot el més ràpidament que la llei permeta, i unida a aquesta convocatòria hauria d'eixir la de presentació de candidatures per a la Presidència de la Junta de Festes, tot i tenir present la temporalitat i marge d'actuació que aquella haurà de tenir, per allò de la revisió dels Estatuts i el ferm propòsit del Govern municipal de renovar-los i adaptar-los a la nova realitat de la ciutat, tan aviat com es puga.

Avançant-nos a què podria eixir de l'Assemblea, se m'ocorren tres possibilitats: que no es presentara cap candidatura, que hi haguera una candidatura i aquesta tinguera o no el suport de l'Assemblea o que fins i tot foren més d'una les persones que es presentaren al càrrec. En tots tres casos, fora quin fora el resultat, la Comissió creada per organitzar, coordinar i gestionar les festes del 75 aniversari, que em consta ja està treballant, tindria cabuda, com a complement d'una hipotètica Junta elegida democràticament entre una o vàries alternatives, o cas de no haver-hi cap candidatura o aquella no tenir el suport assembleari, continaur com a equip de gestió del mateix Patronat, que és en realitat la funció del grup en aquests moments.

Intentem que la coherència i responsabilitat manifestada, no sense preocupació, per Compromís en el difícil món de la festa, tinga un final feliç i, sense crítiques personals, sense rancúnies, sense odis i venjances, i sobretot sense voler treure-li un rèdit polític. Som un poble que sap treballar i també sap fer festa, busquem doncs  que hi haja una connexió entre els nostres desitjos profunds i el que realment fem. Així, de segur, tots eixirem guanyant. És si més no el meu desig.