Va per tu, amic!

Hui és el dia, per 38a ocasió, 35 al Teatre Principal de Castelló, tornarà a aixecar-se el Teló per fer-se realitat la recreació costumista, pairal i més popular del Nadal a Castelló, des d'aquell ja lluny 1980, el Betlem de la Pigà.

Enguany, un sempre igual i sempre diferent Betlem, volem servisca d'homenatge, a qui fins a l'any passat va ser el director del Betlem i que ara ja "el comboia" des del cel. 

Reproduïsc el text que amb el títol "El temps no passa debades...", des de l'estima i el record, he elaborat en nom de tot el col·lectiu i que apareix a manera de presentació, al díptic que es repartirà aquesta nit a tots els assistents.

1980-2019, quaranta anys, mitja vida. Dir Nadal a Castelló, des de fa un bon grapat d'anys, és dir "Betlem de la Pigà". Ja no s'entenen les festes nadalenques al nostre poble sense aquest tradicional Betlem. 40 anys des de l'estrena, en què han passat moltes coses, amb una constant evolució i canvis estructurals, organitzatius i personals, sobretot personals.

Un Betlem on cap persona ha estat mai protagonista, però que sense qualsevol de les que al llarg d'aquests 40 anys li han donat vida, haguera pogut ser representat. Unes persones, uns "artistes", que ja en segona o tercera generació donen continuïtat al retaule i, un retaule que, també haurà tingut i tindrà continuïtat al Cel.

Ací a la terra, estem segurs, que la Cort d'Àngels Celestials, en algun dels raconets del Cel, també "comboien" el Betlem i que la sinyo Quiqueta, com a bona manifassera, ho tindrà tot enllestit; una Cort Celestial que va nodrint-se, amb el pas del temps, dels grans "pilars" del Betlem, M. Peris i M. Salvador, els autors de lletra i música, a qui van seguir V. Marçà, el cec Masseo, J.A. Pradells, el Rei Gaspar, el marjaler M. Porcar, el llaurador M. Soler...

Aquests i altres, molts, massa, han estat els comboiants que ens han dit adéu i que han passat a formar part de la plèiade celestial; el Betlem del Cel creix, i com a conseqüència, ací ho sabem perfectament, la posada en escena deu ser cosa cada vegada més complicada...

Per això, estem convençuts, que Déu, a petició dels comboiants celestials, va decidir aquest estiu, abans dels inicis dels primers assajos, emportar-se, perquè hi posara una mica d'ordre allà a Dalt entre l'àngel Perot, Maria i Josep, els Reis Mags, o els soldats i ballarines d'Herodes, a qui hui volem recordar de manera especial, a aquell que des de l'any 1999 va ser el nostre director escènic, l'admirat i estimat Rafael Lloret Teruel.  De segur que a hores d'ara es troba tot enfeinat col·locant angelets al costat del poeta i fent repetir, sense enfadar-se gens ni mica, aquesta o aquella escena, per aconseguir que tot vaja rodat.

La partida de Lloret ha suposat un nou cop per tots aquells que ací quedem i, a la vegada, un nou repte pel mateix Betlem de la Pigà. Un Betlem que, com tantes vegades deia Rafa, "mai ha de perdre els seus orígens però cada any ha de ser diferent". Conscients que el temps no passa debades, el Betlem continua fidel a l'esperit inicial i alhora torna més renovat que mai.

Des del dolor de la pèrdua de l'amic, el company, el director, aquesta representació vol ser el nou repte i el millor dels homenatges que li podem fer. Tots els qui conformem el Col·lectiu, en aquests instants, tenim el cor compungit, la tristor del record, però a la vegada ens sentim esperonats amb la complicitat que tots vosaltres, fidels espectadors, ens transmeteu omplint aquest recinte, fent possible que d'ací a uns moments, torne a aixecar-se el teló d'aquest coliseu.

Aquest serà el millor homenatge al Mestre, als 20 anys de direcció escènica, al comboiant de grups, col·lectius i individualitats, al bo de Rafa, homenatge que serà encara més gran amb la complicitat i l’aplaudiment de tots vosaltres, els espectadors, els que feu possible que ara, a les portes del Nadal del 2019, es faça novament realitat allò "d'açò només passara al Betlem de la Pigà. Vitol!".

Va per tu amic!

Gràcies Rafa, per la teua amistat, per la teua companyia, per ajudar-nos a ser millors persones, per la teua fe, per deixar-nos un record tan net, pel teu somriure, per les teues obres, per les teues classes, pels teus grups, per creure en el teatre com a disciplina de l'humà, i per altres tantes coses. Gràcies. Fins sempre.