El cap de setmana passat
"van encendre's" a Castelló les llumetes de Nadal. Habitualment, el
consistori solia emprendre a finals de novembre la instal·lació dels diversos
ornaments que decoren els principals carrers i avingudes de la capital, tot i
que aquest any, sembla s'ha avançat la seua col·locació i, tal vegada la seua
encesa?
Deixant de banda la polèmica
de si la seua encesa s'ha fet massa aviat o no, de si és motiu de consumisme o
de si són una més de les despeses inútils que fan els ajuntaments, voldria
centrar la meua reflexió avui en el fet de si produeixen a qui les contempla
cert encant, que al cap i a la fi, hauria de ser la seua darrera finalitat, fer
bonic, ambientar els carrers.
I què voleu que us diga? Novament,
igual que va passar-me l'any anterior i des de fa uns quants, les llumetes
penjades als carrers de Castelló, passant desapercebudes "de dia",
tampoc han arribat a produir-me cap encant, en fer-se fosc.
I és que fer una mena
d'il·luminació càlida amb aquestes bombetes barates de llum blanca i freda, de
leds, de baix consum, per allò de l'estalvi pels contribuents, no ha de ser
gens fàcil i, de retruc, el resultat, a la vista està, poc atraent i
encantador.
Perquè la llum és sobretot
alegria i escalf. I per Nadal, amb els dies curts, els llums haurien de fer
molta feina, però serà per allò del canvi climàtic tant d'actualitat en aquests
dies, però voleu dir que hui, aquesta vesprada, una vegada encesos els llums,
alguna cosa ha canviat al poble?
De vegades em sembla que tot
és com una pel·lícula que ja he vist; passejar pels nostres carrers il·luminats
em produeix una inquietant sensació de "dejà-vu". Castelló no és ni
Vigo ni Màlaga, les ciutats que competeixen per ser la més il·luminada d'Espanya
en Nadal, però ni falta que ens fa. Ací, al nostre poble, no cauria bé que
alguna multinacional patrocinara la decoració d'un carrer o avinguda, o que els
veïns haguérem de posar-nos ulleres de sol a la nit.
Més d'una veu he escoltat
als carrers dient que la il·luminació és repetitiva i monòtona i això sense
fixar-se massa en aquells arcs que per algun motiu, per mi desconegut, fan que
el resultat siga una mica accidentat, ja que o no s'encenen totes o simplement
estan foses.
La tradició de l'enllumenat
de llums Nadalenques crec va començar als Estats Units i des de fa uns anys
l'hem acollit com cerimònia d'inici de la campanya de Nadal. Marca el punt de
partida de les compres nadalenques, el bombardeig de torrons, polvorons i
altres dolços, l'anunci de la loteria i totes aquelles tradicions que diem
odiar però que en el fons adorem.
Tenir llums i garlandes pels
carrers de Castelló al Nadal és bonic, però tot i que estic d'acord en el fet
que no cal competir en nombre, si caldria tenir una mica més de cura quant a la
qualitat i elegància "d'allò que es penja", per aconseguir un
resultat molt més òptim de l'aconseguit i, a la vegada, incentivar l'oci en la
ciutat i el comerç, que vulguem o no, és la seua primera finalitat. No és fàcil
a Castelló trobar una ruta que anime els veïns a sortir al carrer i gaudir de
les festes i comprar en els comerços del centre de la ciutat per millorar
l'ocupació i la competitivitat.
No dubte que amb aquesta
il·luminació Castelló aconseguirà una reducció en el consum energètic, però
voleu dir que s'ha aconseguit un alt valor estètic? Jo, francament, vist el que
he vist, no ho crec. I què em dieu de l'esperit del Nadal? No s'ha de confondre
amb llumetes, però això és un altre tema...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada