No és estrany...

Ho van comentar en A Punt notícies la setmana passada: "la superfície agrícola de la Comunitat Valenciana ha descendit 2.225 hectàrees durant 2019, un 1,4% més que l'any anterior".

Segons alertava l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja), a partir de l'Enquesta ESYRCE del Ministeri d'Agricultura, s'ha abandonat al llarg d'aquest any que estem a punt de tancar, una mitjana de sis hectàrees de cultiu cada dia. L'informe revela que el conjunt de la superfície abandonada en els últims anys ascendeix ja a 161.567 hectàrees, el 20,9% de tota la superfície agrària de la Comunitat, el que significa que una de cada cinc hectàrees que antigament produïen aliments ha quedat erma.

D'aquesta manera l'agricultura valenciana encapçala la classificació a l'estat de terres abandonades, per davant de Castella-la Manxa (153.446 ha), Andalusia (129.477 ha), Castella i Lleó (126.172 ha) i Aragó (109.545 ha). I dins de la nostra agricultura, els cítrics representen quasi la meitat de les hectàrees abandonades en 2019. També representativa, encara que en menor quantitat, és la pèrdua de superfície de la vinya, les hortalisses o la garrofera.

I ara la pregunta clau: a qui o que cal atribuir aquest abandonament? Tal vegada la resposta no siga única; d'una banda a la crisi de rendibilitat de l'agricultura valenciana davant l'entrada de cítrics de Sud-àfrica, d'altra la falta de relleu generacional o tal vegada, la situació de l'agricultor que es veu abocat a acceptar l'única modalitat de compra que en moltes ocasions se li ofereix, la venda a resultes o a comercialitzar, i que malgrat la declaració de nul·litat d'aquest tipus de venda, malgrat ser aquesta una pràctica il·legal, cada vegada és més comuna, i que el llaurador està quasi obligat a acceptar, davant d'una situació d'angoixa perquè no pot vendre la collita de cap altra manera.

Es tracta d'un contracte en el qual cedeix la collita a comprador, sense pactar un preu inicial per quantitat. L'única referència al preu en el contracte consisteix en una clàusula amb la breu expressió «preu a comercialitzar», el que suposa que el preu es determinarà una vegada haja estat venuda la taronja pel comerciant a un tercer.

El preu a pagar a l'agricultor es fixarà efectuant l'anomenada liquidació que consisteix a treure del preu final obtingut pel comerciant tot un seguit de partides: les despeses que ha efectuat el comprador per comercialitzar la taronja (recol·lecció, transport a magatzem, manipulació del producte, etc.), així com el seu marge comercial de benefici.

Ha de ser necessari frenar aquest abandonament? I si la resposta és positiva, com s'ha de fer? Està més que clar, s'ha d'aconseguir la millora real i efectiva del sector productor, amb accions com l'establiment d'un preu remunerador en origen que permeta el compliment de la Llei de Defensa de la Competència o la prohibició de la venda a pèrdues, i d'altra banda per aconseguir el relleu generacional, cal donar més incentius a aquelles persones que volen incorporar-se a l'activitat agrària.

Per tenir unes explotacions més competitives i rendibles s'ha d'apostar per produccions diferenciades, de qualitat i amb una agricultura professionalitzada, a la vegada que produir d'una forma més sostenible. En poc temps tenir terres i que siguen rendibles sense dedicar-s'hi serà molt difícil de mantenir, perquè la globalització i competència és cada vegada més brutal.

És necessària la transformació i modernització del camp, però també cal no retallar ni un cèntim de les partides dels pressupostos de la Generalitat per aconseguir resoldre l'abandonament de les terres. Com, a hores d'ara no es fa així, ni de lluny, no ens ha d'estranyar gens ni mica el que està passant... Anem, en pocs anys, a l'abandonament total de cultius; per una vegada m'agradaria estar errat!