La vigília de la Festa.

Que el Nadal és una de les tradicions més antigues del nostre poble, ningú no ho dubta, com tampoc no hauríem de dubtar dels seus orígens que es remunten a la prehistòria i no són pas netament cristians, sinó que, com en tantes altres tradicions, la celebració religió-cristiana representa una adaptació de la festa pagana al pensament religiós de l'època.

Així, doncs, no és un fet casual que el Nadal se celebre mig any exactament després de Sant Joan, ja que si Sant Joan és la celebració del solstici d'estiu, el Nadal és la celebració del solstici d'hivern.

El Nadal, per tradició cristiana, ve precedit per l'Advent, què marca l'inici de l'any litúrgic. Fa referència al naixement del nen Jesús, cristianització de la festa pagana dedicada al naixement del Sol, "Dies Natalis Solis Invictis.

Nadal o Pasqües, com encara s'anomena aquest període en alguns llocs, és un cicle festiu complet que comença cap al 22 de desembre i acaba l'endemà de Reis, el 7 de gener. Per Nadal es fan, sobretot, festes i trobades en l'àmbit de la família i les amistats, però hi predominen uns costums i rituals que no varien gaire d'una llar a una altra.

La festa a les nostres terres, comença pròpiament la vigília. Durant tot el dia d'avui es nota una gran activitat: els mercats, i les botigues presenten, més que mai, tota mena de queviures i begudes. La gent es felicitem mútuament, i els uns als altres és desitgem bones festes.

Aquesta nit del 24 de desembre o Nit de Nadal és el clímax de la festa. Des d'antuvi les famílies es reunien i encara ho continuem fent per, celebrar un sopar en el qual era habitual el titot, el capó o la gallina, segons la posició social i, per a postres gran profusió de dolços, torrons, pastissets de moniato , nous, castanyes, figues seques, panses. Una gran celebració de cohesió i retrobament.

Celebrada aquesta primera part de la festa, als nens més petits se'ls portava a dormir, i la resta de la família se n'anava a la Missa del Gall, cerimònia de vigília religiosa nocturna "ad galli cantus", referint-se al moment en què comença el nou dia i que, segons les antigues tradicions romanes, aquest començava a la mitjanit en el cant del gall.

Acabada la celebració i com a senyal d'alegria pel naixement, s'eixia al carrer a fer sonar carraques, panderos, simbombes i platerets. Cansats i satisfets es tornava a casa i es feia el ressopó, amb coques, mistela i cava, de manera que la gent se n'anava a dormir ben entrada la matinada i d'ací la dita: "A la Nit de Nadal sols es posa mitja cama al llit".

En aquelles cases que disposaven de llar de foc, moltes en un poble com Castelló, aquest es deixava encés i, sovint s'apropava una cadira ben prop del caliu, perquè la Mare de Déu tinguera on asseure's per escalfar les robetes del Nen si es dignava honorar la llar amb la seua visita.

Un altre costum era posar aquesta nit en un lloc principal de la casa, generalment damunt la calaixera, un bressolet amb un llit de palla o flocs, on somreia una quasi nua figura del Nen Jesús, i s'acabava la nit amb els cants de nadales, cançons tradicionals que fan referència a Nadal o a l'hivern en general.

Altres temps que, en alguns casos, cada vegada més pocs, es neguen a desaparéixer. Bon Nadal amics!