La felicitat no està dins un bombo.

Hui és el dia de la loteria, ve, en realitat hui és un dia més de sorteig, concretament el sorteig darrer de l'any i el que fa 25 del segon semestre, però sens dubte el més popular dels que se celebren al nostre país, el del 22 de desembre, el que marca l'inici de les festes nadalenques i congrega milions d'espanyols davant el televisor, la ràdio o Internet per seguir l'extracció de les boles, el de la canturel·la dels nens de Sant Ildefons cantant els premis, el de les celebracions dels afortunats ...

Tot i que les possibilitats que et toque algun premi en la loteria de Nadal són poques, és només d'un 5%, o que com a consol et toque el reintegrament, pugen fins al 9%, les probabilitats que no et toque absolutament res són d'un 86%. La Grossa - la gran desitjada per totes les famílies espanyoles que volen 'tapar forats' - només té un 0,00001% de probabilitats de tocar, és la loteria més popular, confiant tots els espanyols, en major o menor inversió, que "aquest any serà el de la sort", aquest any sí.

Jo, com tots vosaltres, estic segur, també hi jugue. No massa, a casa aquest any tot plegat un parell de dècims, i alguna papereta solta per compromís. I el missatge és sempre el mateix, compartir la felicitat, compartir el premi, en definitiva, compartir els diners, els publicistes i tots nosaltres sabem que això, que siguem els afortunats, no passarà en la majoria dels casos.

Però clar, no es tracta que no juguem a la loteria, cal fer-ho si volem, però mai hem d'oblidar que la felicitat no està dins d'un bombo que dóna voltes, la felicitat depén d'un mateix, és a les nostres mans; per això no podem ni devem posar els somnis a jugar, perquè com deia un famós pensador, els somnis estan per complir-los, no per jugar amb ells.

El secret està a sentir-se guanyador de la loteria i convertir-lo en una actitud davant la vida, que vol dir que podem fer realitat qualsevol cosa que vulguem, sense existir cap límit. Els límits els posem nosaltres i són els que fan impossible la materialització de qualsevol somni.

Mentre escoltem la canturel·la repetitiva dels nombres que van eixint del bombo, mirem al nostre voltant i prestem atenció. Si comprovem que gaudim de bona salut, forces per tirar endavant, que estem envoltats de persones que ens aprecien i estimen i cada dia seguim omplint el cor amb nous somnis, no ho dubtem, ja ens ha tocat la loteria!

Les últimes estadístiques sobre la indústria de l'atzar han destacat una difusió sense precedents de el joc en la societat contemporània. La cultura de l'atzar s'empelta en una condició existencial, inevitablement, fortament caracteritzada pel risc en una època on les paraules risc, incertesa i especulació han tornat a ser el leitmotiv cultural de la societat.

Amics no és veritat que guanyar la loteria permet viure la vida dels somnis, el que cal és deixar de somniar i començar a viure els nostres somnis. De totes maneres, us desitge sort i me n'alegraré si, en poques hores, algú dels que açò llegiu, sou un dels 0,00001% afortunats de la grossa.

S'apropa el moment d'engegar el televisor i esperar... per conéixer si la sort, com a mínim, passa a prop de casa, o tal vegada m'esquitxa encara que siga de reüll, ja que malgrat admetre que la meua felicitat mai estarà dins i un bombo, mai perdré l'esperança en la sort, fent meua aquella dita que fa: "Al bé, buscar-lo; al mal, espantar-lo".