Amb més pena que glòria...

Sense cap dubte puc afirmar que de totes les ermites municipals disseminades pel nostre terme, aquella que, malgrat romandre quasi sempre tancada, és la més estimada i visitada al llarg de tot l'any pels veïns, la dedicada a Santa Maria Magdalena, ubicada sobre el turonet als peus del Castell Vell.

Un indret estimat, valorat i majoritàriament visitat el tercer diumenge de quaresma, quan la ciutat en romiatge recorda la intercessió divina en lliurament de pestes i altres malalties, a la vegada que el trasllat del poble des d'aquell lloc a les terres de la plana.

Una visita quaresmal a l'ermita de la santa penitent i que contrasta amb les "altres festes" d'altres ermites, celebrades el dia del sant o santa a qui estan dedicades, cas de Sant Jaume, Sant Isidre, Sant Josep o la Verge del Carme, per citar-ne només algunes.

I és que la festa grossa de la "Magdalena" res té a veure amb el dia en què l'església dedica a recordar a la santa, el 22 de juliol, tal dia com ahir, dia que va transcórrer a l'ermita sense pena ni glòria, o malauradament amb més pena que glòria.

El fet que aquest any "siga del tot especial" pel maleït virus, ja va suposar la no celebració de la romeria o la no renovació del càrrec d'ermitans honorífics, i ara el dia de la santa titular, ahir, ni l'església ni l'ajuntament, ni els ermitans actuals, el grup els llauradors?, van pensar en cap classe d'acte o record; dóna la sensació que la ciutat està, estem, vivint d'esquena a l'ermita, sent el d'ahir un dia com qualsevol altre de l'estiu.

També és evident que xiques amb el nom de "Magdalena" cada dia hi ha menys a Castelló. No, aquest no és un nom actual, i per tant, la festivitat no és "de les grosses", essent també causa d'aquest passar el dia, amb més pena que glòria.

Els diferents gremis o associacions que tenen a la santa com a patrona, des dels fabricants de guants, adobers, farmacèutics o perruquers, malgrat haver tingut al llarg de molts anys molta tradició a Castelló i celebrat en diferents actes la festivitat de la santa, sembla que a hores d'ara tampoc estan per la tasca.

Només una entitat, una confraria, la que porta el nom de la Santa, amb seu a l'església de Sant Vicent, sembla ha recordat la figura de la penitent, amb la celebració des del passat diumenge dia 18 i fins al dimarts 21, d'un tridu en honor a Maria Magdalena.

Una veritable llàstima que una festivitat que podria amb molta facilitat arribar a ser popular, que no necessita massa infraestructura, que "cau" a l'estiu, quan les nits són propícies per passar-les a la fresca, en un lloc en un encant especial, aquella emotiva ermita, estiga caient en l'oblit o la indiferència.

Tot i que l'ajuntament, l'equip de govern municipal i més en concret la regidoria d'ermites són els darrers responsables, cal, és del tot necessari, rellançar la figura dels ermitans, que treballant braç a braç amb la municipalitat, siguen els veritables dinamitzadors de l'indret, preocupant-se no només "de deixar-se veure" el dia de la romeria, sinó també de celebrar amb la dignitat que correspon la festa de la titular, de mantenir "viu el seu record", només així li donarem el lloc que a la santa li correspon i que sembla que malauradament ha perdut entre el veïnat.

Cal que tots ens esforcem per fer realitat i portar a la pràctica allò que repetim als gojos: "Castelló sempre ha estat/abraçat a vostra ermita/i enguany vos sol·licita/el que sempre ha demanat/la humana prosperitat/la divina compassió/Ajudeu-nos vos senyora/a una ferma conversió".

Una senzilla celebració eucarística, un xicotet porrat, una visita "guiada" a l'interior del recinte i tal vegada una miqueta de música hagueren estat prou al·licients per a aplegar els veïns, per mantenir viva la llum d'aquella santa, a qui allà pel 1988 el papa Joan Pau II en la carta Mulieris Dignitatem va qualificar d'apòstol dels apòstols. Des d'ací faig vots perquè així siga ... en un temps no massa llunyà.