No hi ha dia millor...

Una vella cançó de les terres valencianes de la tradició oral, va ser recollida i publicada l'any 1978 pel grup "Els Pavesos" amb Joan Monleón al seu front, una cançó que posa en escena una noia i un soldat, i que s'inicia amb un vers que diu "El dia de Sant Jaume és un dia assenyalat", recordant-nos que, hui, el dia 25 de juliol és un gran dia pels habitants de la capital i de totes les comarques, un dia de festa, un dia firat. També el refranyer popular sempre savi i encertat ens diu i recorda, que "Per Sant Jaume figues i raïm", "Per Sant Jaume i Santa Anna, raïm a la taula" o "Per Sant Jaume i Santa Anna, la figa és blana".

La cançó i el refranyer ens parlen del dia d'avui, del sant, de "Santiago de Zebedeo", conegut també com a "Santiago el Major", un dels apòstols més destacats de Jesús, o del fruit de la figuera, tant abundosa en el clima mediterrani i de la seua maduració en aquests mesos calorosos de l'estiu, així com del raïm, del fruit comestible de la vinya, tots dos l'aprofitament dels quals ve d'antiquíssim.

A Castelló als "Santiagos" en molts casos se'ls anomena "Jaume", essent noms homòlegs, noms que provenen de l'hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegisca'. I de tots els "Jaumes" lligats a la nostra terra, el més conegut, admirat i recordat, és aquell fill de Pere II "El Catòlic" i Maria de Montpeller, que va regnar allà pel segle XIII arribant a conquerir tota la plana als sarraïns, el rei Jaume I.

És sabut que la conquista del nostre terme va tenir lloc entre la de Morella i la de Borriana, amb la rendició del "Castell Vell", fortificació que formava part del sistema, defensiu d'entrada a la comarca de la Plana, espai que després de molts anys abandonat, ha estat objecte en els darrers anys d'una sèrie d'intervencions arqueològiques, que han permés enre d'altres avanços un alçament topogràfic, una neteja, una consolidació de murs i la posada en valor d'aquest.

Uns treballs que ara, en aquest estiu, i des del passat mes de juny, és reprenen amb la recerca de la muralla del tercer recinte, amb estudi al llarg de sis setmanes de quatre zones delimitades: el poblat, la torre albarrana, la rampa d'accés i la neteja del tram de l'antic camí andalusí, que està ubicat a la "sang dels moros", que proporcionava accés des del pla a la part nord del castell. Treballs que constitueixen el punt de partida de la feina arqueològica per a futures intervencions i traçats de noves rutes de visita.

I quin millor dia per visitar aquestes intervencions que hui, el dia de l'onomàstica del Rei Conqueridor. Per això, aquest matí, i organitzat pel MUCC hem pogut participar "de la primera jornada de portes obertes amb visita guiada" als nous descobriments.

De la mà dels diferents arqueòlegs que allí estan treballant, encapçalats pel director del grup, Pau Garcia, hem conegut les darreres intervencions, com avancen les descobertes i hem pogut acostar-nos com mai ho havíem fet fins ara, a "la sang dels moros", a les roques ferruginoses de la llegenda, tenint al nostre abast les darreres troballes ceràmiques, acabades de recuperar. Tot un luxe i de manera gratuïta, gràcies a la dedicació i interés de la regidoria de cultura.

Accions com aquesta d'informació i descoberta, d'aquell indret rendit tot just fa 788 anys, ajuden a estimar la nostra cultura, el nostre poble, i que haja estat tal dia com hui, onomàstica d'aquell rei d'infància difícil, nascut a Montpeller i que descansa a Poblet, tot un encert.

No hi havia hui millor manera de començar el dia, de celebrar sant Jaume, en un paratge com aquest, i més encara si pense que en anar acompanyat dels meus néts, en acabar la visita i les completes explicacions, he pogut acostar-los com mai ho havia pogut fer fins ara i fer-los viure i reviure la visió de les pedres llegendàries del turó. Tot un encert, un llibre obert als nostres ulls, els dels xiquets i també els dels més grans.