De bandera...

Fa ja un bon grapat d'anys, en temps de la transició, va airejar-se a la Comunitat un conflicte identitari que va tenir en els símbols, llengua i bandera, un bon "caldo" de cultiu per desviar l'atenció dels ciutadans, d'altres qüestions que en aquell moment eren més importants.

Així va haver-hi enfrontaments i no només dialèctics, que si quadribarrada, que si amb franja blava, que si coronada, que si amb escut o sense..., enfrontament que, encara hui, es coneix i recorda amb el nom de "guerra de banderes" i que va suavitzar-se, que no desaparèixer, amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia i la llei de símbols de l'any 1984.

A partir d'aquell moment, a la bandera nacional espanyola s'afegia al nostre territori com a oficial la tradicional «Senyera» composta per quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava al costat de l'asta. A aquelles va incorporar-se l'any 1986 la de la Comunitat Europea.

Uns anys abans, durant el govern de la segona república espanyola, Castelló ja havia adoptat una bandera com a signe d'identitat local, la formada pel símbol de la Corona d'Aragó amb una franja verda a la banda esquerra i l'escut de la ciutat.

Van passant els anys i aquestes peces van creixent en varietat i representació, I a hores d'ara podem parlar que a la nostra Ciutat al costat d'aquells estendards "oficials", n'han aparegut i s'han popularitzat molts altres d'entitats que genèricament anomenaríem "de col·lectius", cas d'associacions, fundacions, sindicats o clubs, per citar-ne només algunes.

Fins i tot el sector de la construcció tradicionalment col·locava una bandera al cim d'un edifici en construcció com a manera de comunicar que la part més difícil de l'obra, l'estructura, s'hi havia finalitzat sense que s'hagués produït cap accident.A la vista d'aquesta realitat extrac una primera conclusió: La Comunitat Valenciana, des de sempre ha estat una autonomia, no només "de bandera" si més no també, rica en banderes.

Conseqüència d'aquesta riquesa, cada dia que passa, aquelles ensenyes han passat a ocupar més espais públics als nostres municipis, cas per exemple de les banderes blaves de les platges a l'estiu, de les banderes d'arc de sant Martí, de l'orgull lèsbic, a la façana d'alguns ajuntaments inclòs el nostre, o al balcons, finestres i terrasses dels nostres domicilis particulars: nacional per orgull patri, quadribarrada per sentit de Països Catalans, local per estima a una terra..., banderes que, en algun cas, fins i tot, com les fronteres, són separadores de persones: bandera, pàtria, nació, poble, família...

Si fins ara només calia passejar-se una mica per la ciutat o, ara a l'estiu per les segones residències del terme, per veure onejar diferents i variats "emblemes", en aquests dies, i és que la ciutat somia amb l'ascens de l'equip local de futbol a Segona divisió i, davant la impossibilitat material de recolzar l'equip amb l'assistència al camp, els aficionats han decidit de manera espontània, posar en marxa una campanya que amb el lema "Posa una bandera al teu balcó", busca omplir balcons i finestres amb la bandera del club, la dels colors albinegres.

Una iniciativa aquesta a la que poc ha tardat a sumar-se l'ajuntament, penjant a la plaça Major, en ple centre de la ciutat, una pancarta amb l'escut de l'entitat que diu: "El somni de tota una ciutat i província. #PPO A per l'ascens". Iniciativa que segons he pogut llegir també ha adoptat l'ajuntament del primer equip rival, el Logronyés, desplegant una gran bandera blanquiroja a la façana d'un centre esportiu municipal de la capital Riojana.

Segona conclusió: Vet per on, mitjançant aquest símbol, mitjançant les banderes als balcons i la pancarta a la façana de la principal casa de la ciutat, la de tots, el veïnat i també la municipalitat volen que els jugadors arriben a sentir el seu alé. Davant aquesta situació només puc afegir una cosa, ànim i endavant!