Aquells cines d'estiu...

El títol del post pot portar a confusió, per tant, cal d'entrada aclarir-ho: una cosa és cine "a" l'estiu i una altra diferent cines "de" estiu. A l'estiu igual que a la resta de l'any les diferents empreses cinematogràfiques ofereixen a les seues sales, les pel·lícules comercials, amb la finalitat darrera, com qualsevol altra empresa, d'obtenir uns beneficis, en aquest cas donant a conèixer diferents filmacions d'allò que anomenem seté art, és cinema a l'estiu. D'altra banda alguns ajuntaments per promocionar el seu turisme i atraure visitants, en arribar l'estiu i només en aquests mesos, programen majoritàriament a les seues places o platges, i en aquest cas de manera gratuïta, sessions o cicles, conegudes popularment com "de cine d'estiu".

Jo mateixa i sense anar més lluny, el passat dia 15 feia referència en aquest mateix blog al cine d'estiu referint-me al cicle "cinema a la platja" que la regidoria de joventut del nostre ajuntament torna a activar en aquest estiu del 2020, al que cal afegir ara la programació de l'IVC en el cicle "oh! la cultura" amb dues projeccions, "la innocència" film de Lucia Alemany i protagonitzat per l'actriu local Carmen Arrufat i "Vivir dos veces" la millor pel·lícula dels II Premis de l'Audiovisual Valencià, per a les nits dels propers 22 i 26 respectivament, al claustre del Museu de Belles Arts. Cicles, tots ells, amb entrada gratuïta.

Però realment el que voldria jo recordar hui, i portar a la memòria és el cine d'estiu d'abans al nostre poble, aquelles sales que obrien les portes només a l'estiu per, aprofitant el bon temps, i quan no hi havia aires condicionats, aconseguir que els espectadors seguiren acudint al cinema, i que comprant la seua entrada, feren possible que l'empresari isquera ben parat també en els mesos de la calor.

I és que a Castelló, malgrat no ser una gran ciutat, en arribar els estius, eren moltes les "terrasses" que oferien la seua programació cinematogràfica. "Cine d'estiu...a l'estiu". Algunes més conegudes i recordades, altres quasi oblidades... Recordem-les:

Terrassa Goya, de les primeres, si més no la més antiga, al terrat del cine del mateix nom, a l'avinguda del rei en Jaume, va ser inaugurada el 2 de juliol de 1929, reformada i tornada a obrir després de la guerra el 1944 amb la pel·lícula "la esposa de papa" dirigida per Henri Decoin i interpretada per Danielle Darrieux.

Terrassa Marina, local ubicat a l'avinguda del Port del Grau, inaugurat el 27 de juliol de 1932 amb la projecció de "la ley de Harem", melodrama oriental d'amor passional.

Terrassa Ribalta, al passeig del mateix nom, inaugurada el 10 de juliol de 1952 i que pertanyia a l'empresa ESYDE S.L. del senyor Dávalos Masip, amb la projecció de "Rostro al mar", un drama sobre la guerra civil espanyola.

Terrassa Planamar, "jardín de verano" al carrer del Mestre Ripollés, va obrir per primera vegada les portes el 3 de juliol de 1953 amb el film d'aventures i acció "El halcón del desierto"

Terrassa Oeste, al carrer Vazquez de Mella cantó amb Jorge Juan, inaugurada el dijous 28 de juny de 1956 a les 10 de la nit amb la pel·lícula de Cantinflas "Caballero a la medida", comèdia mexicana de l'any 1954.

Terrassa Trinquete, al mateix trinquet del carrer Ruiz Vila, pertanyia al cine San Pablo i per això també va ser coneguda popularment com a Terrassa San Pablo, inaugurada el 1958 amb la projecció de la policíaca "El detective".

Terrassa Cine Sindical, inaugurada el 13 de juny de 1959 i ubicada al pati de la "Casa Provincial del Movimiento", amb entrada pel carrer de les Adoberies. "Hacha de guerra", de l'oest, d'indis i colons, de l'any 1956, va ser el film triat per la inauguració.

Terrassa Mijares, a la ronda del mateix nom. Inaugurada amb la pel·lícula d'aventures "el correo del rey" el 25 de juny de 1962 i que dos anys després el 1964 va canviar el nom pel de "terraza sindical Mijares".

Terrassa Castàlia, com a part de l'estadi, va ser inaugurada l'1 de juny de 1963 amb el film "Lulu", rodat als estudis de Chamartin el 1962 interpretat per l'actriu, vedette i cantant Marujita Diáz.

Terrassa Miramar, al carrer Gravina del Grau, sala inaugurada el 13 de juny de 1964 amb la projecció de "Polyana", film americà del 1960, un drama romàntic familiar.

De segur que alguns de vosaltres teniu alguna anècdota o record d'aquelles nits en algun d'aquells espais, que en retornar a la memòria us desperten enyor o somriures i és que eren altres temps, altres films, altres persones, però el mateix entreteniment, el cine, el seté art, el gran contador d'històries abans i ara, en temps de la calor...