Bon pit, bon cànem: Ha tornat a ocórrer. Cànem si, cànnabis no.

Pel fet que a l'estiu les plantes poden créixer "més ufanes" a l'exterior, novament en aquest mes de juliol, com ve ocórreguen en els darrers anys, la Guàrdia Civil, ha tornat a descobrir i desmantellar una plantació clandestina i il·legal de cànnabis al nostre terme municipal, en aquest cas un cultiu de 240 plantes que s'estaven conreant enmig d'un hort abandonat a prop de la Quadra Els Cubs a la zona oest de la ciutat.

I és que aquesta planta és cosina-germana del cànem, aquella altra originària d'Àsia i introduïda pels àrabs al nostre terme municipal  que adaptant-se a la nostra climatologia, al segle XVI  ja constituïa el tercer cultiu després del blat i de la seda, i conreadors, embassadors, agramadors, rastrelladors, corders, filadors i mestres teixidors van fer al llarg dels segles XVII, XVIII, XIX i fins a l'arribada de la guerra civil al segle XX, que aquest cultiu fora de primera línia, a la vegada que la ciutat adquirira renom i espais i indrets que encara hui en són testimoni de l'esplendor passat: la llotja del cànem, l'Hort dels Corders o la Placeta de l'Herba.

La revolució del transport marítim de tot el món en introduir-se en els vaixells la màquina de vapor i eliminar el velam, va suposar fortes caigudes en la demanda i el colp més dur per al seu cultiu i industrialització, iniciant-se en tota la Plana la substitució del cultiu del cànem pel de tarongers i la desaparició de la manufactura del cànem cap als anys 40 del segle XX. Així per més de quatre segles, el cànem va estar estretament relacionat amb la història de Castelló, satisfent una gran varietat de necessitats, però desapareixent finalment com a cultiu tradicional.

L'any 1961, Nacions Unides va incloure el cànem en una "llista negra", donant per resultat una prohibició mundial sobre el cultiu per considerar que un dels seus compostos, el THC, el més abundant, era psicoactiu. El contingut de cannabinoides psicoactius va ser descobert en 1964 i es va unir a la llista de substàncies prohibides en 1968. Malgrat que a Castelló "ja no se'n plantava", van desenvolupar-se ceps amb un contingut de THC molt baix, permetent que la planta pogués tornar-se a utilitzar per a aliments, teles i materials de construcció, etc. sense complicacions legals. En termes generals, a la UE, els cultivadors de cànem estaven i estan obligats a utilitzar les llavors que han estat certificades pels criadors de llavors que garanteixen un baix contingut de THC (0,3%).

I va arribar la moda, els hippies i amb ells l'espiritualitat oriental, els gurus, el vegetarianisme, la meditació, el ioga i el consum de fumar les flors seques de plantes femella de cànem, buscant conrear de manera clandestina plantes que contingueren una concentració molt més elevada del 0,3% de THC permés, obtenint així la marihuana, coneguda en l'argot com ara "maria", "grifa", "herba", etc. ... producte a la vegada que  plaent i benigne, il·legal.

I com la terra del nostre terme des de sempre havia estat considerada "ideal pel cultiu", prompte van aparèixer les primeres plantacions clandestines, a l'aire lliure a l'estiu, i inclús en naus i espais tancats condicionats per aconseguir grans produccions a l'hivern i amb elles, naturalment, les aprensions per part de la Guàrdia Civil.

I és que malgrat que ni la producció ni el consum estan penats al nostre país si són per a ús propi, és difícil delimitar quan és producció per autoconsum i quan comença a ser per negoci. L'auge del cànnabis és una realitat a la província. Les confiscacions d'aquesta droga s'han multiplicat per deu en l'última dècada, amb un increment espectacular, passant de 2.036 plantes el 2013 a 6.802 el 2017, i a l'alça el 2018, el 2019, i fins a la darrera, d'ahir mateix, amb 240 plantes...

El cànnabis sembla que a hores d'ara és el rei  de la venda al detall a Castelló. Els seus efectes no es poden comparar amb els de les drogues anomenades dures, però suposen el punt de partida per als que acaben enganxats a substàncies estupefaents més potents.

Però no ens emboliquem, una cosa és el cànem, la planta utilitzada com a matèria primera per a multitud de productes i aliments, que no indueix efectes psicoactius, un dels suplements alimentaris més rics en proteïnes, només per darrere de la soja i que no estaria demés reintroduir a les nostres abandonades parcel·les,  i altra diferent les plantes de cànnabis psicoactives, il·legals, que es conreen majoritàriament per aconseguir una gran quantitat de branques que donen suport a les flors amb alta concentració de THC, a les que cal combatre per no arribar a danys majors.

A cadascú el que és seu... Orgullosos de la dita popular: bon pit, bon cànem, de l’home sà, del llaurador castellonenc que amb el seu esforç ha fet al llarg dels segles i malgrat totes les dificultats actuals, també ara, produir molt a la terra.