M'indigna...

Ho publicava el diari Mediterraneo en la seua edició d'ahir dimecres amb el següent titular: "Estas són las cinco carreras con más salidas" per a continuació, fent incidència en què totes pertanyen a l'àrea de la Salut, enumerar les cinc titulacions amb millor inserció professional segons el rànquing d'ocupabilitat: Medicina, Podologia, Òptica i Optometria, Farmàcia i Infermeria, situant-se en l'extrem oposat els titulats en Turisme, Gestió i Administració Pública i Belles Arts.

És veritablement trist que després de dedicar un bon grapat d'anys a la formació, els titulats no troben feina en aquell camp en què estan preparats, i malauradament, hagen de treballar en allò que "els ix", estiga o no relacionat amb la seua formació, però també és evident que una titulació no va lligada sempre a un bon professional.

Tots coneixem persones titulades que havent aconseguit un lloc de treball d'acord amb la seua titulació, treballen amb desgana, sense interés i desprestigiant la professió, fen valer només la seua sort o les seues relacions, al costat d'unes altres que, desenvolupant unes tasques que inicialment res tenen a veure amb allò pel que s'han format, ho fan de manera esplèndida i eficient, per tant, la realitat del dia a dia ens recorda i cal dir-ho ben fort que "no són les carreres les que tenen eixida, són les persones".

Naturalment i en aquest el nostre món, occidental, consumista i competitiu, a major nivell de formació major possibilitat de trobar feina i, al mateix temps, també és veritat que sempre hi ha "tendències" de cara a una major ocupabilitat. Però d'ací a dir que un titulat en Turisme o en Belles Arts és un potencial aturat mentre que un Podòleg o Infermer mai estarà a l'atur, és d'una irresponsabilitat màxima.

Perque la realitat també ens diu que cada dia hi ha metges, òptics, farmacèutics o infermers que han d'abandonar el país per trobar feina d'allò pel que estan formats, mentre que hi ha tècnics en turisme, gestors o artistes que "no es lleven la feina del damunt" i que els seus clients "fan cua"...

Per tant m'indigna cada vegada que escolte o llig que tal o qual carrera té més eixida, de la mateixa manera que ho fa quan sent allò de què tal o qual carrera sembla més apropiada per ser desenvolupada per un home o per una dona. No, això no és veritat, no són les carreres les salvadores de la humanitat, són les persones!

En aquests moments en què com ocorre tots els anys, hi ha molts estudiants que han de fer una tria i veure cap on han de dirigir les seues passes i els seus esforços, no és gens oportú llançar aquest tipus de missatge, ja que les expectatives que pot arribar a produir són realment catastròfiques. No hi ha res més trist que estudiar o treballar en allò que no m'agrada, fent la tria només per si de cas hi ha en un futur més possibilitats laborals.

És convenient i aconsellable no deixar-se portar per "una possible eixida laboral" en un futur que ningú coneix, millor és explorar les competències, potencialitats, motivacions i determinants de cadascun, descobrir les possibilitats que ofereix l'entorn, prendre decisions contrastades tractar d'anticipar la forma d'implementar l'opció triada i afrontar les conseqüències, en definitiva donar resposta personal a 4 qüestions: qui sóc, com sóc, que faré i com ho faré.

Si després d'aquesta anàlisis resulta que em veig dins el món de la salut que en aquest moment sembla presentar un alt grau d'ocupabilitat molt millor, però si em veig dins el món de l'art,  del turisme o de les ciències socials, no passa res, ja que si aconseguisc una bona formació i ser un bon professional, més prompte que tard, de segur trobaré feina.

M'indignen aquestes afirmacions tan superficials que poden portar a errades greus amb molta facilitat i em rebel·le contra aquelles, puix no hi ha res que a un jove o una jove l'impedisca seleccionar una professió que no estiga vinculada amb la seua personalitat, doncs al cap i a la fi, ell o ella són els únics capaços de saber què és el millor per al seu futur. Deixem-nos de romanços i no fiquem més llenya al foc.