Quan falla el protocol

Ni ràbia ni impotència, ni indignació, només desil·lusió, tot per falta d'eficàcia, per haver tornat a fallar el sistema, ja siga per manca de recursos, de coordinació o per desinterés. El cas és que per l'excessiva burocràcia i complexitat municipal o per la manca de sensibilitat d'alguns/es, el protocol del Patronat de Festes de Castelló ha tornat a fallar, i no és la primera ni la segona vegada que ocorre en els darrers mesos.

Al nostre ajuntament com a molts altres del País existeix el Departament de Protocol, encarregat d'atendre les necessitats de la Institució Municipal pel que fa a l'organització i desenvolupament d'activitats, esdeveniments i qualsevol altre tipus de trobada, de manera que aquell departament, no sé si oficialment dins l'organigrama municipal rep aquest nom o un altre, és l'encarregat directe d'organitzar, coordinar i supervisar els actes protocol·laris de la institució, dirigint-los i executant-los i, de vegades, inclús seleccionant els llocs on es realitzen aquells, mitjançant un personal a càrrec seu, que varia en nombre segons la categoria del municipi.

No sempre un acte municipal té el caràcter "d'oficial", de manera que no sempre és sobre "protocol municipal" sobre qui ha de recaure la responsabilitat, encara que l'acte emane directament d'un Patronat Municipal, d'un organisme autònom presidit per la màxima autoritat municipal, com és el cas al qual voldria referir-me hui: el Patronat municipal de Festes de Castelló; per això no puc afirmar que siga al departament de Protocol Municipal a qui haja de demanar-se-li responsabilitat o, tal vegada, a la Gerència o a la pròpia Presidència nata o efectiva, però siga de qui siga la darrera responsabilitat, el fet "del ninguneig", s'ha tornat a repetir.

És ben sabut que per organitzar les festes de la ciutat d'aquest 2020 dins el Patronat va establir-se un òrgan transitori de col·laboració anomenat "Comissió del 75é aniversari" que malgrat la seua gran tasca, no ha pogut lluir el seu treball, però que no per això ha deixat de treballar per i per a les festes de Castelló.

Aquesta comissió, el passat dissabte, va programar una "Nit d'Estiu-Nit de ronda" dedicada a les Regines de les festes i Corts d'Honor, per demostrar a la ciutat que el món de la festa va adaptant-se a poc a poc a la nova normalitat.

Una nit d'estiu on la Tuna de Magisteri va oferir les seues cançons a les representants femenines de la ciutat. Una nit especial, de retrobament, en un marc emblemàtic, l'ermita de Sant Roc de Canet, idoni per celebrar aquella festa i, a la vegada, garantir i mantenir les mesures de seguretat.

Una festa, un retrobament on malauradament, no van ser convidats a assistir ni les persones que conformen el màxim òrgan superior del Patronat de Festes, els membres del Consell Rector, ni tampoc els que des de fa més de 35 anys són els custodis del llogaret de Sant Roc, la Colla festera del Pixaví.

Vull pensar que aquesta "no invitació" va ser un oblit, una errada de protocol, un nou descuit, que no tenia cap altra intenció, però també vull deixar constància que des de la Presidència del Patronat, cal exigir responsabilitats i fer el possible i l'impossible perquè situacions com aquesta no tornen a repetir-se.

No sé si els membres del Consell Rector hagueren respost amb l'assistència en cas de ser assabentats, tampoc si des de la Junta directiva de la Colla Pixaví, s'haguera respost a la invitació, però fa lleig que uns i altres, s'assabenten de la celebració de l'acte "a bou passat" i de casualitat, mitjançant la crònica que el mateix Patronat de Festes no va tardar "a penjar" a les xarxes socials. No, així no es fan les coses...

Algú s'ho ha de fer mirar si volem que la festa reviscole amb força en uns moments difícils i complicats. Enfront d'una situació festera mai vista fins ara, cal actuar amb seny i sense improvisar, cal pensar, definir i estructurar molt més que mai els actes abans de realitzar-los.

Entenc que som humans i que sempre poden haver-hi errades no voluntàries, però si no volem que per uns o altres motius la desil·lusió torne a acampar al món de la festa, pel bé de tots, ara més que mai, cal tenir molta cura dels detalls.