El camió per anar a Benicàssim?

"Desde hoy funciona un camión para viajeros entre Castellón y las Villas de Benicasim, corrigiendo así deficiencias del servicio de trenes. El mismo camión recorrerá por la tarde el trayecto de Castellón al Grao...", així començava el dilluns 19 de juilol de 1920, la notícia "local" a la primera pàgina del número 9614 del "Heraldo de Castellón".

I és que fins fa tot just hui 100 anys, la manera que empraven per a desplaçar-se els veïns de la ciutat a les poblacions veïnes eren "els carruatges", sempre que no es poguera anar amb la Panderola, de via estreta, implantada l'any 1888 o el tren que des de 1862 enllaça València amb Tortosa i més enllà.

El 1909 per allò de no arribar ni el tren ni el tramvia, havien estat establertes pel Govern unes concessions, unes línies, entre Cabanes i Castelló, entre Castelló i Vila-real, o un servei a Morella, amb "automòbils-omnibusos", nom que prové d'auto que significa "per si mateix", mòbil, que es mou, omnis "tot", i "bus" és el datiu, "per a". Així que òmnibus significa "per a tot" o "per a tots", vehicle que es mou per si mateix i que servei per a tot propòsit. Però la paraula es va contraure i va quedar en un complet sense sentit.

Aleshores millor emprar camió? "Camión para viajeros" que és la forma que empra el diari, és l'encertada? Doncs vet per on si, perquè camió seria la paraula correcta. Camió significa simplement "carro gran", i malgrat no estar arrossegat per cap animal, simplement és això, un mitjà de desplaçament col·lectiu.

Però pel fet que ja arribava el tren a Benicàssim i fins i tot es disposara d'un baixador a les Villes, crida molt l'atenció la ficada en marxa d'aquest "servicio de camiones", tot i que sembla justificat el mateix per "la falta del número necesario de trenes o por demasiado altas quizás las tarifas".

El mateix diari desitjava a l'empresa o al particular "amo" del camió, de qui no aporta cap altra informació, el marjor dels èxits, a la vegada que l'animava a estendre el servei per l'interior del poble i fins als afores, per la "ciutat jardí", la Gran Via i les carreteres de l'Alcora i Morella, zona d'eixample de la ciutat on s'ubicaven els habitatges més saludables.

Haurien de passar encara uns anys, fins que el 1927 altres empresaris es llançaren a l'aventura de lluitar per unes noves concessions i la Junta Provincial de Transports adjudicara diferents serveis d'autobusos?, omnibusos?, camions?... a Pizzamilio, Suso, Dávalos, Furió, Cervera, Cuevas o Soler.

Va ser aquest darrer José Soler Soliva qui l'1 d'octubre de 1925, cinc anys després de l'inici del primer servei, aconseguira una part de la línia Castelló-Benicàssim, concretament la Castelló-Grau amb un servei "d'auto-òmnibus" o "auto-camió", sent l'empresa cabanenca Autos Mediterraneo, inicialment amb José Cuevas i després amb el seu germà Javier, qui van el 1927 aconseguir  el servei de Castelló a Benicàssim, Orpesa, Cabanes, Torreblanca, Vilanova d'Alcolea i Alcalà de Xivert.

Després va venir la guerra, la pau, la recuperació, l'estiueig a la platja i el "boom" del turisme. Autos Mediterràno va continuar l'expansió i mantenint el servei per la costa i a la vegada que l'empresa creixia també ho feia el servei, sobretot a la temporada d'estiu i, a hores d'ara, en aquest juliol són més de 40 "els serveis" diaris que podem agafar per fer aquest desplaçament i, en els pocs més d'una quinzena de quilòmetres que separen la capital de Benicàssim, pujar o baixar, en qualsevol de les més de 20 parades en què es distribueix el trajecte, del vehicle, de l'autobús, nom que definitivament sembla ha aconseguit arraconar els altres.

I si la història dels serveis de viatgers des de Castelló a Benicàssim per la costa, resulta curiosa, més encara ho és l'original nom del primer vehicle que va realitzar el servei, "camió". Què pensaríem si hui mateix algú ens preguntara on s'ha d'agafar el camió per anar a Benicàssim? Tot canvia, tot evoluciona, anem a més!