Un any més...

Tot i que al "taco" del Cor de Jesús de l'editorial Mensajero, en el dia de hui, 192 de l'any, no apareix en el santoral al costat d'un bon grapat de sants i que el martirologi romà el recorda juntament amb sant Jaume el pròxim dia 25, pels veïns de Castelló hui és un dia molt especial, i ho és des de fa més de 300 anys, quan un dia com hui, de 1703 festivitat de Sant Cristòfol, màrtir de Lícia, aspirant a convers, que es mou entre la llegenda i la història, va ser declarat patró de la ciutat, en acció de gràcies per haver-se deslliurat de "la epidemia de calenturas" que la ciutat va venir patint des del 1696 fins al 10 de juliol de 1698.

Quatre són els patrons que la ciutat venera. A Sant Vicent Ferrer, "el del ditet" patró de la ciutat des del 1594  per ser-ho de tota la Comunitat Valenciana, s'afigen Sant Cristòfol i Sant Blai, el 1703 i la Verge de Lledó el 1922.

Lledó, Blai, Vicent i Cristòfol han estat per molts anys, noms molt populars a Castelló malauradament les modes actuals han fet descendir el seu us, i cada vegada en són menys les famílies que posen aquells noms als seus fills/filles. Així, entre la gent gran, encara trobem prou castellonencs anomenats Cristobal, o Cristòfol, o Tòfol que amb la "o" pronunciada tan oberta, sembla "Tàfol", i la versió més afectuosa "Tofolet/Tafolet".

De lluny li ve a la ciutat el record d'aquell Cristòfol que, la llegenda compta que va portar a un xiquet, a qui no coneixia, a través d'un riu abans que el nen li revelara que significava el Crist, cristianització de la mitològica barca de Carón.

Fixeu-vos bé que quan la ciutat, el 1604, va donar per conclosa una de les obres civils més importants de la seua història, el campanar, al més amunt i per marcar les hores, va instal·lar una campana que va ser batejada amb el nom de "Tòfol". Faltaven encara cent anys perquè fóra declarat patró i Sant Cristòfol era ja molt estimat al nostre poble i conseqüentment "Tàfol" un nom molt popular.

Així que hui, celebrem el 416 natalici de "Tàfol" el monument en ús més antic a la ciutat, que des de sempre s'ha encarregat de marcar les hores, sense cap refundició ni restauració i sensepatir mai cap desperfecte greu, de la que el seu constructor el mestre Bernabé García, és sentiria més que orgullós.

Tant per la seua grandària com per la situació en què es troba  ubicada, és una campana monumental i commemorativa, sent la més grossa de les onze del campanar amb 3500 quilos de pes, assumint el paper de campana major, de símbol del campanar i de la ciutat.

Per això, el propvinent 29 de novembre farà dos anys en què el Ple del Consell de la Generalitat Valenciana va aprovar un decret mitjançant el qual "Tàfol" era declarada, juntament amb altres 69 campanes gòtiques valencianes, Bé d'Interés Cultural (BIC).

Només cal parar una mica l'oïda a les hores en punt, i escoltar com amb un cop sec i contundent de la massa, del seu mall original sobre el bronze, s'anuncien els senyals horaris que, malgrat haver perdut amb el pas del temps importància, civilment continuen sent el batec diari que marca el ritme ciutadà. Felicitats a "Tàfol" i per molts anys més que puga celebrar tal dia com hui, el seu sant.

I per acabar us diré un secret no confirmat: Es conta de boca a orella, que és com es conten les històries més curioses al meu poble, que Tòfol malgrat haver estat concebuda per passar tota la seua vida al capitell, entre els anys 1658 i 1735, per més de setanta-cinc anys, va abandonar la seua ubicació. La causa? La destrucció no de la campana, sinó del propi capitell a causa de la caiguda d'un llamp. Qui diu que al nostre poble no tenim aniversaris interessants i noticies curioses?