Nevera, bocata i cadira...

És estiu, fa calor i tot i que en general trobem menys afluència de turistes a la costa, és cada dia més gran la quantitat de gent que va a la platja. Al llarg de tot el dia, diferents "tipus" les ocupen.

De bon matí són aquells a qui no se'ls enganxen els llençols, i la gimnàstica, el fúting o simplement el passeig vora la mar, són les seues activitats preferides. Després, una mica més tard, aquells que, per allò del coronavirus i les mesures de seguretat, busquen un bon forat per estendre la tovallola i posar-se al sol, generalment grups de joves o famílies amb gent menuda. Són les hores en què podem trobar gent banyant-se, a la vora de l'aigua, nadant, bussejant o fins i tot navegant amb caiac o taules. A la vesprada, més del mateix i en caure una mica el sol, tornen els passejos i les activitats esportives; en fer-se de nit, el cinema a la fresca, gratuït, és el reclam per tornar a gaudir d'aquell espai.

Així és el nostre estiu, però no sempre ha sigut així. Durant molts anys a les platges només s'hi acostava la gent de la mar: els pescadors que varaven la seua barca a la sorra, els calafatadors o homes que s'encarregaven de reparar les embarcacions espatllades, els mestres d'aixa o homes que en construïen de noves, les dones dels pescadors que teixien les xarxes amb què els seus homes sortien a pescar... perquè banyar-se a la platja, torrar-se al sol, passar el dia... no era costum.

Però va arribar la moda, es van començar a construir cases i més cases a la vora del mar i els rics, en arribar l'estiu, marxaven de la ciutat perquè amb la calor hi havia moltes infeccions i més perill de caure malalt, canviant les seues residències d'estiueig a la muntanya, al secà, per començar a instal·lar-se a la vora del mar. I per imitació, primer amb casetes rudimentàries de fusta i després amb l'adquisició d'apartaments, les famílies treballadores també van ocupar la costa.

I els ajuntaments van començar a "mirar les platges del terme" amb uns altres ulls, els ulls del reclam, creat noves infraestructures que les feren més accessibles, tenint cura de la neteja i augmentant any rere any les activitats que en elles s'oferien pel gaudi de veïns i visitants.

Ara, en aquest estiu, el nostre ajuntament, i en aquest cas mitjançant una nova actuació de la regidoria de joventut, torna a posar en marxa una de les millors opcions per gaudir de bon temps quan refresca a la nit, acompanyats de la mar: el cinema a la platja.

Una activitat totalment gratuïta en la que els espectadors a més de gaudir d'una pel·lícula, poden rememorar temps passats, quant érem molts els qui amb la bossa nevera de gel, el bocata i les cadiretes plegables o asseguts a la sorra, en família, amics o sols, esperàvem, mentre sopàvem, la sortida de la lluna a vora de l'aigua.

Aquest any s'anuncien nou pel·lícules de caràcter familiar i a l'aire lliure, amb un canvi d'ubicació respecte dels anys anteriors, traslladant-se des de l'antic emplaçament a la platja del Gurugú a la del Pinar, al costat del punt nadó i a prop del camp de futbol, amb projeccions tots els divendres compresos entre el 10 de juliol i el 28 d'agost a partir de les 22:30 hores.

Així que despús-demà a la nit, si us acosteu podreu gaudir en aquesta segona setmana de projeccions de "Los Japón", una comèdia apta per a tots els públics, de l'any 2019, amb Dani Rovira i Maria León com a protagonistes, i que ens trasllada primer al 1614 quan una expedició japonesa encapçalada pel nét de l'emperador va desembarcar al poble sevillà de Coria del Riu, i l'hereu al tron s'enamora d'una bella sevillana, formant una família i no tornant ja mai al Japó. 400 anys després, l'Emperador Satohito mor i l'hereu legítim resulta ser Paco Japó, veí de 37 anys de Coria del Riu. La vida de Paco i de la seua família canviarà dràsticament de la nit al dia vivint en el Palau Imperial i preparant-se per a ser els nous Emperadors del Japó. El xoc cultural i lingüístic entre japonesos i andalusos provocarà situacions còmiques i absurdes en aquesta aventura on Orient i Occident es donen la mà.

Així que ja ho sabeu nevera, bocata i cadira si esteu disposats a viure noranta minuts d'entreteniment, sopant, relaxant-se i divertint-se sense més, amb les ximpleries i les moltes gràcies que despleguen aquests actors. Una forma d'oblidar-se per uns minuts de les preocupacions i viure a la fresca i amb una mínima seguretat "la nova normalitat d'aquest estiu del virus".