Fa 40 anys i també ahir...

L'1 de juliol de 1980, tot just hui fa 40 anys, va ser dimarts. El número 13.025 del periòdic Mediterraneo del dia, va eixir al carrer amb 16 pàgines, i costava 25 pessetes. El senyor José Maria Marcelo Serrano era el seu director i el recordat i estimat Paco Pasqual, era el seu redactor en cap. La seua redacció, administració i tallers, estava ubicada a l'avinguda del Mar 29, a l'ala dreta segons mirem a la façana, de l'actual Direcció Territorial d'Educació i Cultura.

A banda de la portada on entre altres notícies destacades "del dia" ressaltaven la visita del Papa Joan Pau II al Brasil o els actes commemoratius dels 25 anys de l'aeroclub del litoral de la Plana, a la tercera pàgina i acompanyada d'una fotografia il·lustrativa del valencià Heredio, s'informava que, tot just a les dotze de la nit del dia anterior, havia finalitzat el termini per la presentació i liquidació de les declaracions de l'impost general de la renda, davant l'oficina de la delegació provincial d'hisenda, que, com era costum en aquells anys, va romandre "oberta" fins a la mitjanit per fer front a les allaus de castellonencs que esperaven a les darreres hores per pagar les seues contribucions estatals.

També ara, quaranta anys després, va ser ahir el darrer dia per presentar la declaració, en aquest cas la relativa a l'any 2019. Salvant les distàncies i malgrat que la campanya va iniciar-se el passat 1 d'abril, que el sistema cada any sembla més simplificat, que hi havia la possibilitat de "cita prèvia", de presentació presencial o electrònica, de confecció d'esborranys de manera gratuïta, fins i tot la possibilitat de "fer-la" pel mòbil, també vam ser molts els castellonencs, sobretot aquells als qui ens eixia positiva, els que vam esperar als darrers dies i hores per fer les nostres contribucions. Així el passat 25 va acabar el termini per presentar la declaració amb resultat a ingressar amb domiciliació en compte i ahir al matí, a primera hora, hisenda va fer efectiu el cobrament.

Però tornem a l'any 1980, al periòdic i ara saltem a la pàgina 5, a la secció "nuestra ciudad" i signat per Mirón, pseudònim d'un dels periodistes més influents i representatius del diari d'aquell moment, Manuel Vellón, apareix una columna titulada genèricament "Buenos días", en la qual el periodista es presenta com "un voyeur" que passeja pel nostre poble i observa, fent critiques constructives sobre allò que veu.

Llegint des de la distància temporal el que "Miron" diu fa quaranta anys referent al fet d'haver de pagar a hisenda, "curiosidad", crida i molt l'atenció que allò era tan vàlid en aquell moment com si s'hagués escrit hui mateix.

També jo, ara, poques hores després d'haver pagat la renda, pense que "tots" els qui per les nostres circumstàncies havíem de pagar, l'haurem pagada ja, i no per altruisme, si més no també per por, per no haver de pagar "una multa", i també com Miron el pagament, em fa pensar quin serà el destí final dels diners recaptats. Què faran amb tots els diners recaptats ahir, de cop, de milers i milers de contribuents?

Si, ja sé que l'Estat, l'anomenat Tresor té moltes necessitats, que cal fer front a múltiples despeses ordinàries i extraordinàries, però malgrat estar convençut, com ho estava Miron, que tot i haver pagat bastant, amb el que jo he contribuït no poden fer-se miracles, també pense és veritat que amb els diners de tots poden fer-se moltes coses.

Mirón deia en la seua columna que esperava que qui havia de fer-ho, diguera que es pagava amb els seus diners, i cas, per exemple, d'emprar-se per a comprar un avió per les forces armades, poder afirmar que amb els seus diners s'havia comprat, en cas que fos un ximple cargol de l'ala.

També a mi, m'agradaria saber on aniran, o tal vegada ja han anat a parar, tots els milions d'euros que ahir van,"de sobte", engrossir els conters estatals, i també estaria molt satisfet si els meus diners s'empraren en alguna cosa positiva, educació, sanitat, cultura... i no, com també deia Miron fa 40 anys, en sous d'alts càrrecs exempts de gravamen.

Molt ha canviat Espanya i Castelló en aquests 40 darrers anys, i encara que no va ser fins a l'any 1978 quan va aparèixer la campanya publicitària "Hacienda somos todos", amb la qual l'aleshores ministre d'Hisenda Francisco Fernández Ordoñez, pretenia que tots els ciutadans presentaren la declaració de renda, i a més ho feren sense defraudar, ara, la història continua repetint-se i sembla que cada vegada que toca la cita anual més d'un contribuent seguim fent-nos la pregunta: de veres hisenda som tots, o alguns som. són, més que uns altres?