Adéu "lagunaria patersonia"...

La cosa sembla que venia de lluny. Allà pel 2020 va tenir entrada al registre de l'ajuntament una queixa dels residents i vianants de la plaça d'en Joan XXIII de Castelló, demanant solucions pel malestar que els hi ocasionaven els arbres que ocupaven bona part dels voltants de la plaça.

No es tractava d'un problema de visibilitat, ni tampoc d'estètica, era més aviat una queixa per motius d'afecció a la salut de les persones. Per això, l'ajuntament va derivar-la a l'àrea de salut pública que crec recordar era gestionada per la regidora la senyora Granero.

Els problemes venien per sofrir unes contiínues i molestes picors per part d'alguns dels veïns i usuaris dels serveis gastronòmics ubicats a la plaça, a la vegada que unes reaccions cutànies que arribaven a provocar serioses urticàries, molt semblants a les que es poden arribar a produir per l'acció de la fibra de vidre.

Inicialment, va determinar-se que el causant podia ser l'ús no massa higiènic dels parasols que es col·locaven a les terrasses. Tanmateix, determinada la no instal·lació d'aquells, prompte va comprovar-se que la urticària no va desaparéixer, i no va acabar-se amb el problema, adonant-se que hi havia alguns mesos a l'any en què la situació s'agreujava, sobretot els mesos de més calor.

A la fi va descobrir-se la causa, les reaccions cutànies eren producte dels filaments del fruit dels arbres ornamentals que envoltaven la plaça. Uns arbres que van ser plantats a la plaça en la darrera remodelació d'aquella fa més d'una dècada i que pertanyen a la família Mavaceae, el nom científic dels quals és lagunaria patersonia, però coneguts popularment arreu del món com arbres del "pica-pica" per les possibles reaccions cutànies que provoquen.

Així, el setembre passat el veïnat va començar a mobilitzar-se i, a la vegada que penjava dels troncs dels arbres uns cartells indicant la seua perillositat, engegava una campanya de recollida de signatures per exigir al nou ajuntament, al nou regidor de medi ambient, el senyor Cristian Ramírez, que retirara aquests arbres tan molests i els substituirà per uns altres més adients i que feren la mateixa funció.

Poc va tardar l'ajuntament a posicionar-se i després d'una reunió entre el regidor i els representants dels veïns, va acordar-se la tala i substitució dels esmentats arbres. Ara, dos mesos després d'aquella reunió, l'acord s'ha fet realitat i, de manera més que dràstica, els arbres han estat tallats de soca-rel, presentant la plaça un aspecte quasi de camp de batalla.

Els arbres han desaparegut, però s'han deixat arran de sol els seus socons, i és que un arbre es tala fàcilment, però què passa amb el socons?, tard o d'hora caldrà eliminar-los. Haurem d'esperar que es descomponguen?

Entenc que eliminar-los no és fàcil, que pot arribar fins i tot a ser un treball dur, i que per la grossària d'aquells tal vegada és necessari fer servir una excavadora, però supose que el servei de parcs i jardins de la nostra ciutat haurà pensat alguna solució per fer desaparéixer aquells residus i, a la vegada, replantar amb una altra espècie adient els parterres que ara han quedat nus.

Espere no tarden massa a fer la replantació i ara l'encerten, col·locant un arbre que, a la vegada que tinga un creixement ràpid, no es faça massa gran, siga frondós i bonic, que no siga irritant i ficats a demanar, no tinga necessitat de molta aigua.

Què tal uns til·lers, uns llorers, uns aurons, uns freixes o unes acàcies? Ho dic per fugir una mica del taronger amarg, lledoner o plataner... Faig vot perquè prompte vegem una plaça amb nous arbres que no només ens alegren la vista des del punt de vista estètic, si més no, siguen encertats i s'adapten a les condicions d'estrés hídric i règims de regs discontinus que hauran de suportar. Adéu per sempre lagunaria patersonia...