En dues ocasions, i per què no en tres?...

No sóc massa aficionat al futbol, però curiós com sóc, m'agrada escorcollar en tot allò que fa o ha fet història al meu poble, i si no estic errat, en els seus més de 100 anys d'existència, crec han estat només dues les ocasions en què el nostre estadi municipal de Castàlia, ha acollit partits de la selecció absoluta masculina de futbol..

I és que la selecció espanyola es caracteritza, entre altres coses, per no tenir una seu fixa. És costum de "La Roja" disputar els seus partits a diferents ciutats al llarg de la geografia espanyola. He llegit en algun lloc que els més de 320 partits que la selecció ha disputat al llarg de la seua història, l'han feta recórrer més de 40 estadis fins a les darreries del 2023, entre ells i tan sols en dues ocasions, com dic, el nostre municipal de Castàlia.

Cap visita de les dues fetes a l'estadi castellonenc ho han estat en partit oficial, les dues ocasions s'han correspost en partits amistosos. La primera el setembre del 1987, només tres mesos després d'inaugurat el nou estadi, enfrontant-se Espanya a Luxemburg, com a partit de preparació amb vista a la posterior trobada contra Àustria, corresponent a l'Eurocopa, partit que dirigit pel seleccionador Miguel Muñoz va acabar amb el resultat de 2-0, els dos gols marcats de penal per Carrasco i Butrageño.

Tot i que les cròniques d'aquell partit diuen que el senyor Muñoz va queixar-se del mal estat del terreny de joc, amb moltes "calbes" produïdes pel sistema de rec i drenatge, no va passar massa temps, menys de quatre anys, perquè la selecció tornara a xafar la gespa del nostre estadi.

Va ser el 16 de gener del 1991, demà farà tot just 33 anys, la segona vegada, en que l'afició castellonenca, en nombre superior als 12.000, va poder gaudir dels Zubizarreta, Alkorta, Hierro, Sanchís, Quique Sánchez, Vizcaino, Michel, Rober, Manolo, Butrageño o Goikoetxea, enfrontant-se al combinat de Portugal en un partit ara preparatori de cara al transcendental partit que Espanya havia de disputar a França, només unes setmanes despres, de classificació per l'Eurocopa-92. Un partit a Castàlia que va xiular l'arbitre italià, senyor Pezzella, amb l'equip espanyol dirigit pel nou seleccionador, el senyor Luís Suarez, i que va acabar amb el resultat d'empat a un gol.

Mala sort van tindre els aficionats castellonencs que van acudir aquella vesprada-nit a l'estadi, ja que diuen les cròniques esportives del moment que el joc de la selecció espanyola va ser "desllavassat i enganyós" i que, de manera prou senzilla, prompte els portuguesos van neutralitzar el joc espanyol pressionant al centre i sortint ràpidament al contraatac, joc que va facilitar que els lusos mitjançant el centrecampista de l'Sporting de Lisboa, natural de Cap Verd, Oceano Andrade da Cruz, marcar el 0-1 a l'acabament de la primera part. Set canvis va introduir Suarez a la segona part per tal de donar major serietat al partit, i el joc va millorar i al minut 71 l'aleshores centrecampista del Valladolid, que només uns mesos després fitxaria per l'Atlètic de Madrid, Gabriel Moya, va aconseguir l'empat definitiu i de passada posar entre les cordes els portuguesos.

Només en dues ocasions, la darrera fa 33 anys ha tingut Castelló presència de "la roja"; tanmateix, sí que han estat més d'una dotzena els futbolistes castellonencs que han defensat els colors de la selecció espanyola absoluta al llarg de la història; de segur que molts recordaran a Bruno Soriano (Artana), Pablo Hernández (Castelló), Pichi Alonso (Benicarló), Juan Planelles (Burriana), Robert Fernández (Betxí), Enrique Saura (Ayódar), Pau Francisco Torres (Vila-real), Pablo Fornals (Castelló)...

Senyora alcaldessa, senyora regidora d'esports, és veritat que la millora de les instal·lacions esportives, la relació més fluida amb els clubs esportius de la ciutat,, la reforma de l'Estadi Castàlia i el seu entorn o la recuperació dels camps Federatius, han de ser accions prioritàries en l'àmbit esportiu local, però aprofitant la gran afició futbolística i moment eufòric de la ciutat, no estaria de més insistir enfront de la Federació de Futbol que ja torna a ser de justícia que puguem gaudir, després de tants anys, de la presència al nostre estadi "de la roja".

Si volem associar la imatge de Castelló més enllà de la província, si volem aconseguir en un futur no massa llunyà veure a Castàlia els Carvajal, Gavi, Rodri, Torres, Morata o Williams, cal intentar-ho. Seria tota una carta de presentació de les noves intencions municipals en matèria esportiva. Difícil? Sí, Impossible? No; qui en diu dues... en diu tres!