Mil metres i vuitanta anys...

Aquesta és la distància física i temporal que separa dues accions de les moltes que han marcat la història recent del nostre poble. Una, la primera de caràcter esportiu, l'altra, que des del primer moment va ser qualificada d'accident, conseqüència d'un fenomen "natural", no massa freqüent a la ciutat, fortes ràfegues de vents huracanats.

Distància física de mil metres perquè la primera va tenir lloc a l'antic camp de futbol del Sequiol, ubicat entre els anys 1922 i 1947, als terrenys que hui ocupa l'institut d'educació secundària J.B. Porcar, al final del carrer Herrero, mentre la segona té lloc a la rotonda d'intersecció entre la ronda est i la carretera d'Almassora, més enllà de les instal·lacions del diari Mediterraneo i a tocar dels magatzems de provisió de materials de construcció, Obramat.

I vuitanta anys perquè aquest és el temps, quasi exacte, transcorregut entre les dues accions, de les quals en aquests dies es compleixen els seus aniversaris, en concret entre els dies 29 i 26 de gener de 1933 i 2013.

El diumenge 29 de gener de 1933 es disputava un partit de lliga de segona divisió entre el Castelló el Real Oviedo, dirigit per l'àrbitre Julio Ostalé. Diuen les cròniques que l'afició local descontenta amb l'actuació del col·legiat, que va arribar a màxims quan va xiular un fora de joc absurd d'Angelillo, que probablement haguera acabat en gol, va increpar tant l'àrbitre que aquell restant encara vint-i-cinc minuts de partit va decidir suspendre'l, exaltant encara més els aficionats que, en el moment en què el senyor Ostalé es retirava als vestidors, van tirar la tanca de preferència i van agredir-lo físicament, responent aquell amb patades i punyades, resultant lleument ferit al cap, sent traslladat per les forces de seguretat al govern civil, on el titular a més d'imposar-li una multa de 500 pessetes va ordenar que, com a promotor d'una alteració de l'ordre públic, passar la nit a la presó.

Com a conseqüència, la federació va clausurar el camp durant tres mesos i va obligar el club castellonenc a disputar els seus partits al camp de Mestalla. Els directius de l'entitat es van negar, i per això el conjunt de la capital de la Plana va ser exclòs de la competició i l'equip va desaparéixer del tema Esportiu; reapareixerà novament després de la Guerra Civil, tornant als terrenys de joc l'1 d'octubre de 1939. Més de noranta anys han transcorregut d'aquell fet i molt ha canviat l'afició i l'equip...

Però com deia a l'inici, vuitanta anys després, l'ajuntament de la ciutat va encarregar a l'artista Joan Ripollés una escultura dedicada a les víctimes del terrorisme; l'artista va dissenyar una obra de 29 metres d'alçada i 16 de diàmetre, realitzada amb acer i coure, composta per dos braços units a un tercer que mantenen tres coloms i amb un pes de 38 tones, que va ubicar-se a la rotonda  que flanqueja l'accés sud a la capital de la Plana amb la carretera d'Almassora, inaugurant-se el 28 de setembre del 2010.

Poc més de dos anys després, el 26 de gener del 2013, a causa del fort vent que fuetejava aquell dissabte la ciutat, amb ràfegues de més de 100 quilòmetres per hora, van fer que part de l'escultura, el remat superior, caiguera; malgrat que prompte l'empresa que va col·locar-la assumirà que es faria càrrec de la reestructuració del monument, per ser la causa una errada d'enginyeria, l'artista va considerar en una "visió més que extravagant" que l'escultura caiguda li havia parlat dient-li que volia romandre caiguda, com a record trencat d'unes vides trencades pel terrorisme.

Han passat més de deu anys i l'escultura no va tornar ja mai més a ser el que inicialment era, fins i tot aquella part que va tombar el vent, diuen es troba abandonada en un descampat de l'antiga caserna de Tetuan XIV, dormint el somni dels justos o esperant un destí definitiu...

I és que com diu el poema de Machado "todo pasa y todo queda", tot desapareix i tot roman, o "menys és més"; potser el minimalisme és tan innascible com la pròpia vida. Al cap i a la fi mil metres o vuitanta anys no són res.