Hui fa trenta-sis anys...

Prop de les costes de Castelló, i com a part del terme municipal, a 28 milles del Cap d'Orpesa emergeixen, desafiant la mar, les antigues Illes de les Serps, ara Columbretes, un petit arxipèlag d'origen volcànic a mig camí entre la Península i les Balears.

Entre els visitants que les van freqüentar destaquen grecs i romans, sent els faroners els únics habitants des de mitjans del S. XIX fins a 1975.

Aquest arxipèlag, gràcies a l'aïllament i excel·lent estat de conservació, alberga diverses espècies animals i vegetals escasses a la resta de la Mediterrània com ara la gavina corsa, el falcó de la reina i un nombre considerable d'espècies úniques al món com la sargantana de Columbretes o els caps blancs de Columbretes.

Però això no ha estat sempre així, durant molts anys van ser les "grans oblidades" i a banda que en temps passats van ser refugi de pirates i contrabandistes, en dates més recents, una vegada automatitzat el far, van ser emprades com a polígon de tir de la Força Aèria espanyola i dels Estats Units. La Ferrera, Foradada i Bergantí són bombardejades durant anys i no va ser fins a l'octubre de 1982 quan el Govern, atenent la petició de la Diputació, i després de múltiples protestes populars, veïnals i estudiantils, de diferents entitats, confraria de pescadors i grups ecologistes, el Ministeri de Defensa, va acceptar suspendre les proves militars, havent sofert greus alteracions de la seua fràgil estructura terrestre.

També la introducció de conills, que va servir per a alimentar la família dels faroners, encarregats del manteniment del far i de la senyalització nocturna per consolidar la seguretat marítima, així com alguns incendis fortuïts, produïts per llamps, o provocats per acabar amb les plagues d'alacrans i escurçons, van contribuir a delmar la delicada coberta vegetal de les illes. Però arriba l'any 1988, el dilluns 25 de gener, hui fa 36 anys, se signa pel president de la Generalitat Valenciana el senyor Lerma, i els consellers d'obres públiques, urbanisme i transport i el d'agricultura i pesca, senyors Blasco i Font de Mora, el decret 15/1988, declarant les Columbretes, com a parc natural, en ser considerat un dels espais naturals més valuosos i significatius de la Comunitat, quedant prohibida qualsevol activitat que directament o indirecta poguera alterar els elements i la dinàmica dels ecosistemes, creant-se a la vegada la figura del director conservador i la primera Junta de Protecció del parc, com a Organisme col·laborador i assessor de la gestió encarregat de redactar el Pla especial del parc.

Des d'aquell moment i fins avui, set parcs més, set espais amb aquest nivell de protecció han anat afegint-se al llarg i ample de la província, Desert de les Palmes (1989), Prat de Cabanes-Torreblanca (1998), Serra d'Espadà (1998), Serra Calderona (2002), Serra d'Irta (2002), tinença de Benifassà (2006) i Penyagolosa (2006), essent la segona província d'Espanya més muntanyosa i amb més espais amb aquest nivell de protecció.

I tornant a les nostres illes, cal ressenyar que actualment ostenten la qualificació de Reserva Natural, i que motivada per la necessitat de protegir les espècies d'interés pesquer en vista del declivi de les captures, va impulsar-se la creació de la reserva marina, procés que va culminar el 1989, observant-se des de la creació de la reserva un augment significatiu del nombre de llagostes.

Des de fa més de trenta anys la visita a terra és permesa, però tot i ser gratuïta cal fer-la sempre acompanyada pel personal de la Reserva natural amb uns horaris establerts i una quota de visitants diari i mensual d'acord amb un estudi de capacitat sent responsabilitat del personal de la reserva modificar les visites en funció del nombre de persones, la situació climàtica o altres circumstàncies.

Per aquells que vulgueu saber-ne més del parc natural i la història que l'envolta a més a més de poder gaudir al planetari de Castelló d'un centre d'informació permanent amb una exposició sobre les illes i el món de la pesca, també s'ofereix un servei d'audioguia amb la locució d'un pescador, i una sala de projeccions de vídeos i audiovisuals, podeu visionar dos preciosos i interessants documentals punxant sobre els enllaços Aïllats. La memòria de Columbretes (2015)  i Continuem aïllats. Segona edició (2022)

Aquest aniversari és un bon moment per reflexionar sobre la situació actual de les Columbretes, que ha canviat i molt, quedant reduïts i minimitzats els impactes i amenaces que van fer gairebé desaparéixer la vida en aquells indrets. La situació ara és molt més favorable i optimista que aquells anys 80 i qüestionar-se ara la figura del parc natural ja és remot. Tots coincidim que aquella declaració com a espai protegit, sense precedents a la nostra història, va ser tot un encert. Per molts anys!!!