Hui ha estat el dia...

No el conec personalment, però sí que tinc un amic en comú que cada vegada que parla d'ell i sobretot dels seus fets, de la seua manera de viure, del seu testimoni diari, se l'il·luminen els ulls, per la qual cosa he de suposar es tracta no només d'una persona molt intel·ligent i de gran formació si més no també d'una excel·lent persona, amiga dels seus amics i des de la senzillesa, model de generositat entregada als altres.

Una persona, un home, fins avui superior de l'orde mercedari en la seua comunitat a la nostra ciutat, a la parròquia de sant Josep Obrer, del carrer del pintor Carbó, el sacerdot Florencio Roselló Avellanas, i que hui mateix, després d'haver estat anunciada la seua designació per part del Papa Francesc, el 9 de novembre passat, ha estat ordenat bisbe i ha pres possessió de l'arquebisbat de Pamplona i bisbat de Tudela.

És ben sabut que l'orde mercedari porta inscrita l'altruisme i el sacrifici al seu ADN des de fa més de vuit segles i que un quart vot els distingeix d'altres congregacions religioses, de manera que a més de les tradicionals promeses de pobresa, obediència i castedat, ells afegeixen una més que ho diu tot: alliberar altres persones més febles.

Aquest alliberament que va iniciar-se allà pel segle XIII amb la intercessió pels cristians presos dels musulmans, ara hui segles després es transforma i manté amb l'assistència a altres tipus de captius, aquells que estan a la presó, amb manca de recursos i amb pobresa extrema; per això, una tasca important del nou arquebisbe en les dues etapes en què al llarg de la seua vida sacerdotal ha estat lligat a la nostra ciutat, entre 1987 i 1994, i a partir del 2015, ha estat dedicada, al costat d'un bon grapat de voluntaris, a la pastoral penitenciària i en concret a la capellania del centre penitenciari de la carretera de l'Alcora.

Acceptant la petició del Papa, com a obedient religiós, ell mateix va aprestar-se a dir que primer va suposar-li tota una sorpresa que ni pensava, ni esperava, ni somniava, i després tot un repte on, al vertigen per haver de dirigir una diòcesi amb gran tradició, va unir-se l'alegria, pau, serenitat i esperança.

Ja des del mateix moment de L'ANUNCI va afirmar que els mercedaris "sempre diuen sí" a les destinacions i que acceptava el repte amb esperit i cor obert per omplir-lo amb senzillesa, humilitat i disposició en una església on caben tots.

Hui, a les 10:30 d'aquest matí, a la catedral metropolitana de Santa Maria la Real de Pamplona, lloc de repòs etern de diferents monarques del Regne de Navarra, així com dels seus consorts i infants, el nou arquebisbe, davant una extensa representació institucional i social de Navarra, amb el vicepresident primer del Govern, Félix Taberna, així com altres representants polítics i membres d'estaments judicials, empresarials, universitaris o policials i enfront del centenar de fidels que omplien les naus, ha exposat l'Església que desitja, on es viu la fe a tots els racons. Déu s'encarna en cadascuna de les diferents realitats en què viuen els seus fills i filles.

Unes paraules pronunciades en castellà, però que també ha utilitzat breument l'euskera, fent èmfasi en la humilitat d'un servent obedient, obert a escoltar demandes sensibilitats i resistències, a la vegada que interessat a escoltar el diferent, com ho ha fet fins avui en el seu ministeri sacerdotal. Una cerimònia que podeu, si ús ve de gust seguir completament punxant a sobre ORDENACIÓ. 

Difícil tasca la que li espera al nou arquebisbe que, tot i la seua gran formació i preparació, ha de coordinar l'organització i cooperació de més de 730 parròquies,, 360 sacerdots diocesans i 248 sacerdots religiosos, 1.171 religioses professes, i 19 monestirs.

I valent i arriscat a estat el Papa Francesc en aquest nomenament, apostant per un clergue bolcat en un dels sectors més difícils de la feina social de l'església, les presons, i per ocupar un lloc, l'arquebisbat de Pamplona, considerat el bressol de l'Opus Dei, per nou arquebisbe, Roselló, que sembla estar situat als antípodes del molt conservador arquebisbe a qui ve a substituir.

Enhorabona al nou prelat i orgullosos d'haver-lo tingut a Castelló, ciutat a la qual monsenyor Roselló ha confessat portarà sempre en gran estima, dit en les seues pròpies paraules: "En la historia de mi vida, Castellón tendrá la portada de mi libro". Sort, molta sort, senyor arquebisbe!