Haurà arribat el dia?

En plena dictadura del general Franco, i per commemorar els "XXV años de paz", l'any 1967 la Diputació de Castelló va encarregar a l'escultor Joan Baptista Adsuara un monument que hauria d'ubicar-se a la plaça de Maria Agustina. Inicialment, l'artista castellonenc va projectar una escultura del general que, una vegada fosa, El Pardo no va considerar-la apropiada, ja que Franco, mostrava una pose que, vist lateralment, confonia la visió dels vianants, perquè el bastó de comandament que portava a la mà, semblava formar part de la seua anatomia a l'alçada de l'entrecuix.

Aleshores l'escultor va haver de modelar una altra figura, en aquest cas optar per fer una al·legoria en pedra, una figura  femenina, esvelta, que voreja suaument el maluc mentre el seu braç esquerre es recolza sobre un pedestal, i el dret descansa sobre el cap i sobre aquest, vigilant un colom, figura màxima representativa de la pau.

Malgrat les diferents remodelacions que la plaça ha vingut sofrint des d'aquell 1968 en què va ser col·locada la figura d'acord amb el disseny arquitectònic de Vicente Traver García Espressati, a dia d'avui, més de 50 anys després, l'estàtua d'Adsuara encara ocupa un lloc preeminent en aquell espai.

Però cinquanta anys en són molts, també per una escultura, que tot i estar feta en marbre, a més a més d'estar exposada a la calor, el fred i la humitat, ho ha estat a les accions vandàliques dels veïns.

Així, de manera fortuïta, tal vegada per l'acció d'un baló d'algun xiquet o adolescent dels que solen jugar a la plaça, o tal vegada de manera intencionada, per manifestar una gran destresa davant els companys, des de fa un bon grapat d'anys, la xicoteta escultura del colom que coronava l'obra va trencar-se i desaparèixer.

Alertat el Consell Municipal de Cultura d'aquest desperfecte, l'Ajuntament de Castelló, a través de la regidoria de Cultura va remetre el febrer del 2022 a la Diputació, propietària de l'obra, una petició concreta, dirigida a l'aleshores diputada provincial de Patrimoni, la senyora Maria Jiménez, que es feren els corresponents treballs de restauració i de neteja necessaris perquè l'obra retornara al seu estat original.

Més d'un any i mig després, el passat setembre, el nou diputat de cultura, el senyor Alejandro Clausell, va visitar in situ l'escultura, junt amb el responsable del servei de restauració de la mateixa Diputació, comprovant la urgent necessitat d'actuar sobre aquesta.

Hui, 9 de gener del 2024, aquest matí, a primera hora, els veïns que circulàvem per la plaça, hem pogut comprovar com, un desplegament del servei de bombers, estava duent a terme alguna acció sobre l'escultura.

No es tractava, com primer podia suposar-se, per l'envergadura de la grua, d'un possible trasllat al magatzem del servei de restauració, tal vegada aquest serà el següent pas; el que s'ha pogut observar era com uns operaris, tècnics?, bombers?, restauradors?, mitjançant una espècie de "pistola làser", han anat radiografiant? l'escultura en tota la seua integritat, suposadament amb una finalitat concreta que anava més enllà de comprovar els seus desperfectes. Passades unes poques hores, tot el dispositiu, s'ha desmuntat i, novament, la plaça i l'escultura han quedat com fins ara.

Haurà estat aquest el primer pas de la posada en marxa del projecte de restauració? Tindrà aquesta acció una continuïtat sense cap més aturada? Quedaran ja pocs dies per l'esperat retorn del colom que dóna nom a l'al·legoria? Estarem a pocs dies o setmanes de veure en el seu lloc el colom de la pau?...

Aquestes i altres preguntes ens fèiem aquest matí els castellonencs en trobar-nos de sobte amb una acció que difícilment esperàvem i que, ens ha sorprés molt gratament. Esperem que no siga tot un goig sense alegria, o com diuen en castellà, "todo mi gozo en un pozo". Com sempre, poc viurà qui no veurà com tot açò acaba si és que  ara per fi acaba...