Supose que Sant Antoni Abat, conegut també com del porquet, aquell anacoreta d'origen egipci, el qual recordem hui 17 de gener, seria un home de seny, ponderat amb sana capacitat mental, predisposat a una justa percepció, apreciació, comprensió i actuació, com també ho han estat tots aquells que, al llarg dels temps, l'Església catòlica considera i eleva a la categoria de sants.
Vox el partit dels senyors Abascal i Flores, que, com a partit
d'ultradreta, defensa alguns postulats de l'Església catòlica –vida, família,
ideologia de gènere...-, supose buscarà que els seus militants i sobretot els
seus dirigents, es fixen en el seny dels sants i, en aquells llocs on les urnes
o els pactes postelectorals han volgut tinguen una responsabilitat de govern,
el seu seny hauria de portar-los més enllà d'obtindre una mera visibilitat.
Tanmateix, no sembla que aquest postulat siga realitat al nostre País Valencià. Des del moment en què el PP del senyor Mazón, per assegurar-se la Presidència de la Generalitat, va haver d'assumir les tesis de la ultradreta de Vox, reflectida entre d'altres amb el nomenament del senyor Vicent Barrera com a vicepresident del Consell a la vegada que li cedia la competència en cultura, no hi ha hagut dia bo.
L'extorero s'ha vist immers en tota una sèrie de polèmiques, fruit d'una
manca de programa específic, experiència política i allunyament del món
cultural, sent la causa d'una pèrdua de reputació constant.
La darrera de les seues actuacions va tenir lloc despús-ahir dilluns; es complien trenta-dos anys de l'assassinat del professor Manuel Broseta a mans d'ETA i, com en els anys anteriors, diferents representants de les institucions valencianes i de la societat civil, encapçalades en aquesta ocasió pel president Mazón i l'expresident Puig, van sumar-se al tradicional homenatge emparant la família, representada pel fill, el senyor Pablo Broseta que, en sentides paraules de record envers la figura del seu pare, va afirmar que tal com ell va dir-li en múltiples ocasions "a la vida no es pot viure ni amb odi, ni amb rancúnia, ni amb desesperança".
També les paraules del senyor Mazón van voler recalcar que cada dia és més
necessari el diàleg, la pau, i la convivència, sense cap paraula d'ira, de
venjança o de desacord. De la mateixa manera el senyor Puig va defensar que
aquella mort va servir per treballar per una societat en pau, lliure d'odis i
exempta de fanatismes.
No sé si el senyor vicepresident va estar convidat i no va assistir o
simplement no va estar convidat a l'acte, però poc va tardar a dir la seua,
"penjant" a les seues xarxes socials unes paraules, uns comentaris
gens encertats, fent protagonista de l'acte al senyor Puig. Tan fora de lloc i, només amb desig de crear polèmica, que va haver de ser el mateix fill del
jurista assassinat qui va, de manera contundent contestar-li "Como hijo
del homenajeado solo puedo constatar que una mayoría NO ha entendido
nada", a la vegada que el president Mazón es desmarcava públicament de les
paraules del seu vicepresident
Borinot i moniato, segons una investigació liderada per la professora de
l'Àrea de Lingüística de la Universitat d'Alacant, Mendez Santos, i el director
del Centre de Ciència Cognitiva de la Facultat de Llengües i Educació de la
Universitat Nebrija, el professor Duñabeitia, són les paraules emocionals, els
insults propis de la nostra llengua, més emprats pels valencians i valencianes.
De segur que l'honorable Barrera si continua un temps més al davant de la
Vicepresidència i de la cultura del nostre país, prompte es guanyarà amb mèrits
de sobra aquests i altres adjectius semblants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada