Més enllà de la imaginació i un nou ensurt...

Sobre un text d'en Miquel Peris, l'any 1979 Matilde Salvador va compondre "la Nadala del Desert", una composició per a cor a quatre veus mixtes que va ser estrenada l'any següent en la primera representació del Betlem de la Pigà.

Des d'aleshores aquesta Nadala és so i aroma que forma part de tot el poble de Castelló. La lletra diu: "Mare, al Bartolo jo no vull pujar / que han tirat un «misto» i s'ha encés el pinar/ Ja pugen els frares a apagar els pins/ i de Benicàssim colles de veïns./ Tocant les batzoles, un frare ensopit/ que ara és versolari a Sant Esperit./ Ressons de campanes s'escampen al vent/ fan l'arravatada cridalla de gent./ Mare, al Bartolo jo no vull pujar, / que han tirat un «misto» i s'ha encés el pinar./ Miracle, miracle, comença a nevar, /el foc ja s'apaga. Companys, a ballar!"

Com veiem fa referència directa a un fet hipotètic, un incendi intencionat al domini dels frares carmelites del Desert de les Palmes, i com aquests davant l'emergència s'apresten a fer-li front a la vegada que llancen la veu d'alarma, i com "per miracle" del Nen Jesús, comença una nevada que ajuda a apagar el foc.

Malauradament aquest paratge natural ha sofert diferents incendis al llarg del temps. Encara ressonen a la memòria els darrers, el de l'agost de 1985, quan l'indret encara no havia estat declarat parc natural, ho va ser l'any 1989, i que no només va destruir una bona part del paratge, si més no també va obligar a desallotjar per uns dies el convent, o aquell altre més recent del desembre de 1992 que novament, va tornar a arrasar el 50% del paratge, tots dos a causa del fort vent que en aquells moments bufava a la zona.

També al mes d'agost del 2017 tot i que no va tenir tan grans conseqüències gràcies a la manca de vent i, per tant, a la lentitud en la que va avançar el foc, un nou incendi va fer saltar totes les alarmes. La ràpida intervenció dels efectius va fer que la catàstrofe dels anteriors no es repetira i en poc més de dues hores va estar extingit.

La vesprada d'ahir divendres va bufar un fort vent de ponent al paratge i, juntament amb una xicoteta tronada que va desenvolupar-se al voltant de les 6 de la vesprada, va fer que es declarara un nou incendi als voltants de la zona dels repetidors del Bartolo.

I vet per on, van ser els frares, el germà Juanjo, i un novici del convent, Oscar qui, en quedar-se aquell cenobi sense llum i comprovar que no era cosa dels ploms, en veure una columna de fum que s'aixecava per sobre les antenes del cim de Sant Miquel, i les primeres flames que assolien ja una alçada considerable, van com diu la Nadala, "pujar a apagar els pins".

A la vegada que avisaven als equips d'emergència, i sense pensar-ho gens ni mica, després han dit que "van sentir una ajuda divina", van agafar el seu totterreny i van marxar a fer-li front al foc amb allò que tenien, tres extintors i unes aixades, procedint a emprar-los per a protegir els pins que es trobaven a prop dels dos focus actius, de manera que quan els efectius d'emergència s'han personat al lloc dels fets, trenta minuts després, tan sols quedaven unes brases i així els bombers de la diputació, els bombers forestals, els de l'ajuntament i un coordinador forestal han assenyalat que gràcies a la rapidesa dels frares ha estat possible que abans de les 9 de la nit el foc es donara per extingit i no estiguérem ara lamentant un gran desastre.

Tot i que les circumstàncies eren favorables, ho havia estat fent minuts abans a l'interior de la província, no va començar a nevar com diu la Nadala, però el foc sí que va apagar-se per la ferma decisió d'aquests dos carmelites, que coneixent el terreny i trobant-se a poc més de deu minuts dels focus actius, van fer-li front amb ferma decisió i així aconseguir que tot quedara només en un ensurt.

La presència dels carmelites al convent no només ompli d'espiritualitat el paratge natural, si més no ajuda, com diu la Nadala i va passar ahir, a mantenir la vegetació de la serra, els pins, les palmes i totes les herbes aromàtiques, i no hàgem de parlar hui del nostre desert com a terra erma, cremada i poc o gens propicia a la vida. Per molts anys carmelites. Quin bon regal de Reis ens heu fet!