"Patinasso"

Diu un refrany popular valencià que "dels porrats de gener, Sant Antoni és el primer", i és que aquesta és una de les festes més celebrades al País Valencià, per ser aquest invocat com a protector de les tasques agrícoles i dels animals.

La gran majoria dels pobles que celebren la seua festa ho fan al voltant del 17 de gener, iniciant-se els festejos, en alguns llocs abans i en altres, allargant-se fins a les darreries del mes. Són majoritàriament les "Germandats del Sant", "els quintos i quintes" o els mateixos ajuntaments els encarregats d'enllestir els diferents actes, que tenen coincidència en tots els pobles amb el protagonisme del foc, la missa, i el porrat o repartida de coquetes o pastissets.

A Castelló serà el pròxim diumenge dia 21 quan se celebraran els actes principals, tot i que, des d'ahir dia 13 i fins a les darreries del mes, els diferents barris i grups perifèrics de la ciutat, Benadressa, Sant Agustí i sant Marc, Meridiano, Reyes, Roser, Galeres, Venta Nova... estan immersos ja en els actes per honorar la figura del sant.

També la resta de pobles de la província, des dels costaners als de més a l'interior, es troben, aquests dies o en els pròxims, enfaenats en preparar i realitzar diferents actes, cas d'Onda, Alcora, Betxí, Torreblanca, Alcora o aquells de més renom com Borriol, Vilanova d'Alcolea, Forcall o Morella.

Els diferents mitjans de comunicació, essent aquesta una de les seues principals tasques, s'apresten a informar els seus lectors o oients, de les diferents dates festeres, actes i horaris, fent-ho de manera exacta i rigorosa. O no? I és que, per bé o per mal, una de les principals facetes del periodisme és que tot allò que s'escriu i es publica queda per a la posteritat.

Cal pensar que abans de publicar una notícia o, en el cas de la premsa escrita, abans d'enviar el diari a impremta, una o diverses persones s'encarreguen de revisar detingudament tots els continguts, a fi de corregir les errades que s'hagen pogut cometre. No obstant això, hi ha ocasions en què aquests descuits acaben publicant-se, generant continguts tan esbojarrats i divertits.

Són els anomenats en castellà "gazapos", nyaps en la nostra llengua valenciana, una categoria especial d'equivocació, més que meres errades ortogràfiques o tipogràfiques, però que tampoc es poden considerar majoritàriament equivocacions greus, ni mentides. Són badades simpàtiques que ofereixen una segona lectura absurda en general, impedint, en algunes ocasions, que el lector entenga el que el periodista estava intentant explicar.

Des que hi ha un cert interés en què les notícies puguen estar redactades i informades en valencià, a alguns mitjans se'ls amuntega la feina i, malauradament acudeixen a les "traduccions directes", que tot i no ser un mètode roín, necessiten una acurada revisió abans de ser acceptades.

Ara, ahir, novament un "gazapo" va colar-se a "Mediterraneo". En informar dels actes que des de l'Ajuntament de Morella s'han programat per celebrar la festa de Sant Antoni, publica en la versió en valencià que "el dissabte dia 20,'a les 12 de la nit, es farà degustació de tonto", si així, "degustació de tonto". Incomprensible a primera vista; no crec que els morellans i morellanes per celebrar la festa es mengen a aquella persona del poble amb menys intel·ligència o al més ingenu.

L'explicació la trobem una mica més avall, al mateix programa, o millor encara a la versió en castellà, quan diu que a les 12 del migdia es degustarà i repartirà "panoli", una pasta, una espècie de coqueta, feta amb farina, oli, mel o sucre i matafaluga, amb una punta d'anís o vi dolç, típica en aquell indret i en aquell moment de la festa, el nom de la qual és molt probable siga una deformació de l'expressió 'pa amb oli', perquè l'oli és precisament un dels ingredients principals de la recepta, i res tinga a veure amb la intel·ligència o saviesa dels morellans. És veritat que panoli segona la RAE és un "pánfilo", però això és castellà.

Amics del "Mediterraneo", pel vostre bé, per no quedar altra vegada en evidència, per demostrar que estimeu la nostra llengua, planifiqueu el vostre treball d'una manera més assenyada, tingueu més cura de les errades, sobretot si aquestes venen en la llengua minoritària i mai prou estimada i emprada del nostre poble, abandoneu les presses i tingueu una mica més de sensibilitat i no tornareu a tenir "un patinasso", no tornareu a fer el ridícul.