Al País Valencià el conjunt de les institucions d'autogovern rep el nom de
Generalitat, òrgan conformat pels poders executiu o Consell i legislatiu o
Corts, a més d'una sèrie d'institucions consultives, cas per exemple del
Consell de Cultura o l'Acadèmia de la Llengua.
El Consell Valencià, com a màxim òrgan del poder executiu regulat per l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Govern, està conformat per un president, un o diversos vicepresidents, dos en l'actualitat, i els consellers, 9 en aquests moments. En total 12 PERSONES.
Des del 2015, després de les eleccions del maig, i per acord del pacte de
Govern PSPV + Compromís + Podem, un jove mestre deL CEIP Gaetà Huguet de
Castelló, de poc més de 30 anys, va assumir, no sense reticències inclús dins
el mateix Consell, les competències en matèria d'educació, formació
professional reglada, cultura i promoció cultural, política lingüística i
esport, l'honorable senyor Vicent Marzà Ibáñez.
Han passat quasi sis anys des d'aquell moment, una legislatura i mitja, i moltes han estat les iniciatives portades a termini per aquest conseller, com un augment de nombre de beques menjador, el descens de la ràtio d'alumnes per aula, una major inversió per alumne, una reducció en les taxes universitàries, la creació de les beques salari, el pla edificant, la creació del banc de llibres, o de les aules gratuïtes de 2 anys, o la necessitat de crear un pla, el MULAN, per fer front a la pandèmia de la Covid, i que va suposar la garantia de continuïtat de l'aprenentatge quan va decretar-se la suspensió de les classes presencials .
Accions encaminades a la millora de l'educació en una línia de treball de
dignificació de l'escola pública, un ensenyament inclusiu, unes aules
coeducadores, una formació continuada de professorat o una millora de les
infraestructures educatives, tot i això malgrat els entrebancs judicials
soferts d'anul·lació d'algunes retallades de concerts educatius, del decret de
plurilingüisme o el pols mantingut amb les universitats privades en relació amb
les pràctiques de l'alumnat d'aquelles.
Són moltes les virtuts que conformen el caràcter i la manera de ser de Vicent Marzà, i que marquen els tres eixos fonamentals del rumb del seu treball: la qualitat, l'eficiència en la gestió i la transparència i el diàleg, cas del tarannà dialogant i negociador o l'estima per l'ensenyament i la llengua, però sobretot, cal destacar que Vicent és per damunt de polític una persona normal, que parla normal, que vesteix normal i que allà on es troba actua amb normalitat, preparat i competent, amb idees clares, coherents i explicades sempre sense odi, ni rancors.
I si hui parle del Conseller Marzà, del seu treball i de la seua manera de
ser i fer política és perquè tot just el passat dimecres 5 i a la sessió
plenària de les Corts, i en contestació a la interpel·lació de la portaveu
adjunta del Grup parlamentari Vox, la senyora Llanós Massó, sobre el dret dels
pares a la informació, novament el conseller Marzà va demostrar amb coherència
i sense aixecar gens ni mica la veu, allò que no els agrada a VOX, l'educació
pública i que s'aprenga als centres a pensar de manera plural,buscant una
contínua confrontació entre el professorat i les famílies.
Tal vegada alguns dels que açò llegiu podeu considerar que sóc imparcial, però per no caure en aquest parany, us convide a veure tota la interpel·lació, només cal punxar sobre EL PLE i avançar en la línia del temps per situar-nos a partir del 01:06:25 fins a 01:35:00, n'hi ha per a sucar-hi pa.
Honestedat i coherència són els valors polítics del conseller d'educació,
uns valors irrenunciables que sempre ha demostrat en totes les seues accions i
intervencions, actuant amb responsabilitat i seny polític, però per damunt
d'això amb treball amb normalitat i idees clares en el seu dia a dia per
aconseguir mitjançant la defensa de l'educació pública una millora evident i
continua dels tres components que caracteritzen les persones: acció, pensament
i sentiments. Gran conseller!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada