Dos esdeveniments, un carrer.

No és dels més antics de la ciutat, tot i que ja té més de 350 anys, però si un dels més representatius "de la Vila" de Castelló, el carrer de la illeta, de les monges o Núñez de Arce, aquell que perpendicular al carrer Major comunica aquest amb el de "vora séquia" o Governador.
Un carrer carregat d'història, inicialment sense eixida a la séquia, cegat per la muralla, però al qual s'obri una porta el 1681 que facilita a més de l'eixida cap a l'est de les aigües, el pas de vianants. 

Un carrer que a la cantonada amb el del governador, en la casa coneguda com de la saboneria, des del 1693, s'assenta el convent de les monges caputxines, tan volgudes i estimades a la ciutat fins al moment de la seua marxa definitiva el 2012; carrer que pren des de fa més de 300 anys, el nom popular de "carreró de les monges", fins que l'any 1903 i per acord municipal canvia el nom a l'actual Nuñez de Arce en record de qui va ser poeta, ministre i diputat a Corts per Castelló, el val·lisoletà en Gaspar Nuñez de Arce.

Unes cases plenes de vida, en el que entre altres veïns ens trobem, tot i que en  èpoques diferents, un sabater que va arribar a ser mestre violinista, un músic que va escriure el pasdoble fester més popular i un poeta dels més recordats i estimats de Castelló. 

Un carrer en el qual hui em detinc, perquè, la casualitat fa que tot just ahir 16 i hui 17, tot i que separats entre ells per 102 anys, tingueren lloc dos esdeveniments "molt sonats" a la ciutat i que paga la pena recordar...

El primer cronològicament parlant ja l'he comentat de passada, tal dia com hui 17 de maig de 1693 el prevere Enrique Rabasa de Perellós, germà del marqués de dues aigües, funda portant quatre monges del convent dels Àngels d'Alzira, el convent-monestir de les monges clarisses caputxines o convent de la Preciosíssima Sang, ara, mantenint viu l'espai,  ocupat per les també contemplatives Esclaves del Santíssim Sagrament.

El segon esdeveniment del qual ahir van complir-se 226 anys, va ser un fet tràgic i per molts anys recordat tot i que d'una manera prou fosca, l'assassinat el 16 de maig de 1795, mitjançant un tret de trabuc, de l'escrivà i expert en la pràctica processal, en Tomàs Roca.

Pocs detalls he pogut esbrinar d'aquest fet, però no resultaria estrany pensar que en una ciutat com la nostra, orientada en aquell moment en gran manera a les activitats agràries, aquest fet violent fora el resultat d'una revenja personal, provocada no per un delinqüent professional, sinó per una persona comuna, per un veí o conegut de l'escrivà, tal vegada fruit d'un abús o un engany. per part d'aquell qui tenia al seu càrrec la redacció i l'autenticació d'actes i contractes posats en pública forma.

Històries que captiven, en aquest cas dos esdeveniments claus en la vida i l'avenir del carrer; de caràcter poc comú, excepcionals, i que pel seu caràcter imprevisible, mereixen ser conservats en la memòria i registrat per escrit d'alguna o altra manera, és a dir, que mereixen ser tinguts en compte i relatats perquè en l'esdevenir històric han arribat a ser, en el primer cas, el del convent, transcendent per la ciutat, i en el segon, l'assassinat, del tot curiós i poc conegut; esdeveniments que, sense cap dubte, van marcar un canvi en el ritme de vida local de la societat del moment.

Dos trossos i traços de vida col·lectiva i individual, dues històries en un breu recorregut del llarg camí que el carrer de les monges atresora i que, com moltes altres a Castelló, des del record d'un temps passats ens conviden a la reflexió.